AL CANADÀ!!! (Dies 24,25,26 i 27)

Dimecres 24 de Febrer

Avui decideixo fer de bon noi, i descansar. Ho faig sobretot pel meu peu, perquè de ganes... me'n sobren.Guiness Stout.



Jo em quedo enganxat a l'ordinador, i faig estiraments, gel.. i finalment, vaig a correr.
Faig 6 sèries de 5 minuts cadauna, que ja em deixen ben tou!!
Es nota que no estic pas en plena forma...
Després de l'esforç, toca una mica de relax al nostre alberg amb risc d'allaus i tot!!!



Sauna, i banys d'aigua freda, que com cal suposar, aquí al Canadà, és freda freda...
Faig una bona apretada al llibre, i ja gairebe me l'acabo.
Vaig acomprar per fer un bon sopar pels escaladors... quan arribin.
Eñ centre comercial, no és pas d'aquells més grans...



Durant el viatge al supermercat em creuo amb el transcanadà. És enorme i tirat per varies maquines de gasoil. Devegades fins a 7 màquines per estirar els vagons.






Dijous 25 de Febrer

Ens llevem tard.
Avui és dia de transició, abandonem el camapament base per instal.lar-nos a casa la Lindsey. Ens hi estarem uns dos o tres dies. O sigui fins que jo marxi.
Per tal d'aprofitar el vaitge, decidim anar per la zona de Canmore, per fer alguna cascada.
Com a curiositat, us dirè que veiem gent pescant al mig dels llacs gelats pels que passem.



Al final però, com tinc un xic tocat el peu, i hem de patejar 1h per fer un llarg, decidim anar cap a Calgary directes, i anar de compres.
Així que arribem a casa la Lindsey, i anem a comprar.
Això és el que passa quan tornem a la civilització, i fem com tothom...




Edifici de Calgary:



Cal recordar que Calgary, va ser ciutat olimpica d'esports d'hivern, així que te edificis molt moderns, i fins i tot pistes d'esqui a la mateixa ciutat, així com trampolins per fer salts.

En tornar, la Lindsey, ens ha preparat el sopar, i xerrem una bona estona.
Ens expliquen la aproximació del dia seguent, que sembla ser un xic difícil, i quedem per sopar el dia, quan tornem.


Divendres 26 de Febrer

Avui tenim problemes per arribar a lloc. Ja ens ho havien dit, però realment entre les indicacions, i la nit, hem perdut una hora ben bona buscant la carretera adequada.
Finalment, hem arribat al parquing, però la sorpresa ha estat al trobar-nos que hi havia un cotxe al mitg del riu... no en podia sortir.
Hem estat molt amables, i l'hi hem dit que quan tornessim si encara era allà, l'ajudariem...
No voliem perdre el nostre dia de escalada,
Hem anat a fer la Hidrofobia. (Pitus-Arnau)



Mooooolt bona!!!
Teniem 3 hores d'aproximació, que han estat 2h30, però pel mitg de bosc, i sense masses referències. Així que molt distret.



Quan hem arribat, hi havia una cordada començant... no si quina mala sort...
Hem escalat el primer llarg, i he començat el segon just al darrera del 2º de cordada.




Quan he arribat a l'alçada de la seva reunió, he decidit que no em quedava allà penjat dues hores... així que he decidit muntar-la en un altre lloc, i m'ha tocat fer un flanqueig... d'aquells interessants...
Però així com a mínim, he estat més comode-
Hem acabat la via al mateix temps que els altres, i hem rapelat els primers.



Com teniem més temps de tornada, hem anat fent al nostre ritme. (Els de l'altre cordada, han fet tan sols 35 minuts d'aproximació ja que han anat per un altre lloc...)
A la tornada, hem anat fent per aquí per allà al nostre gust, fins que hem trobat una bona traça, que hem seguit, i ens ha portat al parquing altra vegada.
Jo he hagut d'acabar la aproximació amb les bambes, ja que el dolor del peu era massa!!
La tornada cap a Calgary, però ens deparava una sorpresa...
Ens hem trobat un cotxe parat al mig de la pista.
Com no es movia, hem parat al davant, i hem anat a preguntar si passava alguna cosa.
El noi, ens ha fet apartar el cotxe, i llavors ha passat com si fes una sortida de F1. A tope!!!!
Al passar, hem vist la camioneta, i al darrera una caravana!!! si si, una caravana!!!
Resulta que per poder pujar la caravana per la pujada, necessitava agafar velocitat!!!
us prometo que ens ha passat peu a baix, i fent uns salts!!! jo pensava que perdria la caravana!!
Hem sentit el cotxe remugar, i després començar a patir... patinava sobre la neu de la pista. Però ho ha aconseguit.
La resta de viage tranquil.
Hem tornat a sopar a casa la Limdsey, que ens ha felicitat per la via.
La cordada Ferran-Hector, ha tingut la seva particular aventura.
Han anat a fer una via llarga llarga... però massa fàcil pel que ells volien. Així que han decidit fer unes escalades més petites. Han compartit cascada amb la parella que tenia el cotxe al mig del riu, que han pogut treure'l gràcies a una furgo 4x4, que els ha estirat.
Llavors han acabat compartint un foc i una mica de menjar amb la gent.
Tot molt tìpic americà deient...




Dissabte 27 de Febrer

Últim dia al Canadà!!!
Avui ja toca marxar... be jo solet.
Els altres es queden uns 2-3 dies més.
En Ferran i en Pitus, van a fer una cascada a la mateixa zona on vam estar ahir. Gost Valley.

L'Hector es queda amb mi, i em fa companyia en un dia de visita a Calgary, (aconseguim dinar en un lloc molt autèntic) i de últimes compres.
Per poder veure coses una mica curioses, agafo la guia, i anem a passejar. Com no aconseguim trobar el restaurant típic canadenc, be no és que no el trobem, sino que ens queda lluny... decidim anar a un altre dels locals que aconsellen a la guia.



Ho passem molt be. La decoració és molt original, i el menjar ben diferent del nostre.



Curioses les reixes dels carrers. Vam arribar a la conclusió, que era perque les dones que portessin sabates de talò d'agulla, no quedessin enganxades...


Al final com els del cotxe no han tornat, és la Limdsey qui em porta a l'aeroport.
El viatge, sense incidències, i pensant molt amb la Fê, que em vindrà a buscar a Barcelona.

AL CANADÀ!!! (20,21,22 i 23)

Dissabte 20 de Febrer

Dia de descans...
Be així és com s'anomena, un dia com aquest...
Decidim que com a dia de descans, i abans de fer la gran ascensió, que és la Polar Circus, farem la Cool Springs, a la zona de les cerbeses.
Ens hi arribem atravessant el riu que l'altre dia quan vam anar la Superbock, no ens vam atrevir.



Així que tenim una aproximació molt curta.
Com som 4 per una cascada, tenim intenció d'escalar-la uns per la dreta, i els altres per l'esquerra.
Però quan som al davant, veiem que està formada no massa be per assegurar-se.
Així que en Pitus s'hi posa, i entre lentitud, i l'estres que passa, a mi se'm treuen les ganes de fer-la.




Per això, i pel fred que he agafat, decideixo marxar cap al cotxe a llegir el llibre.
Estic llegint la 1º part de Millenium. Molt bona.
Però... quan ja marxava, em recordo que el dia 5 de març, tinc la Transgrancanaria!!!
Així que faig un ràpid canvi de plans, i em quedo a les últimes pendents abans d'arribar a peu de cascada per fer unes quantes sèries de pujada i amb pes, o sigui la motxilla.
En acabar-les, i veient que amb una corda per dalt, podria fer el tram més dret, els hi demano si em poden posar un desviador pel costat dret de la cascada, i així poder fer-la.
Positiu!!!
Perfecte, em torno a equipar, i escalo per una zona brutal!!
Això si, amb la corda per dalt!! sino... hauria estat un estres!!



En acabar tota la moguda, tornem cap a l'alberg, i com els dies de descans, són tant diferents al Canadà.. decideixo anar a correr.
Acabo fent 1h amb dues series de 20 minuts...
"pa descansá"!!!

Perque us poseu al dia de qui es qui...

Pitus:


Arnau:


Ferran:


Hector:



Diumenge 21 de Febrer

Avui anem a fer la "inexistent"...



Realment, és la Kitty Hawk.
Després de conduir més d'una hora, i fer una altra hora d'aproximació amb la mosca darrera l'orella... constatem que la cascada no està formada...
Creiem que la piada de fa 15 dies que va trobar en Ferran de la cascada, no era d'aquest any..., o sigui que si era de principis de gener,... però no del 2010... perque a les fotos, hi havia un gruix de gel... i ara no hi ha res de res...
Foto de les cares de "decepció". Sort que ens agafem les coses així!!



Així que decidim, anar a pendre vistes de les altres cascades que tenim intenció de fer.
Tambè aprofitem per fer fotos del parc Nacional de BAnff. Que tambè val molt la pena.
En aquesta zona, tambè hi trobem els camps de gel de Columbia. Grans extensions de gel, de fet son similars però en tamany més reduit, del Gel Patagònic.




Dilluns 22 de Febrer

Tornem a tenir en Ferran lesionat.. be tampoc és així, però prefereix descansar per poder estar en plena forma el dimarts, que és quan tenim pensat fer la "Polar Circus"
La cordada Ferran-Hector, es queda per guardar forces.
Amb en Pitus anem a fer la Curtain Call.



Guapíssima!!!!
La fem en tres tirades.
Una entrada curta i més senzilla, i dues tirades llargues, i més complicades.
Les fotos parlem per si soles...



Espectacular!!!
2º llarg, el primer difícil... em toca a mi.
Començament expo per les coliflors, però més facil i protegible més amunt.





3º llarg,... brutal!!!
Per en Pitus.
Li tiro les fotos de la seva vida!!



Comença vertical, i després d'algun desplom, contorneja els "xurros" que cauen, i enfila amunt.
BUUUUAAAAAAAHHHHH!!!!!!



Baixem per la canal del darrera.
Tornada llarga, però amb aquestes muntanyes... es fa agradable i tot.


Dimarts 23 de Febrer

Avui tocava la..."Polar"!!
I dic tocava, perquè no l'hem poguda fer!!
Ens hem llevat a les 4h. Hem marxat ràpid, doncs ho vam preparar tot ahir a la nit.
I després d'una hora de viatge i de la incertesa de si trobariem el parquing, o no... l'hem trobat!!
Però quina ha estat la nostra decepció, quan hem vist que hi havia dues cordades preparant-se, i una altra que ja havia començat.
I pensar que el diumenge, i vam passar per davant, i no hi havia ningú!!
Be, coses de la vida.
Així doncs, que canvi de plans obligat.
Ens dirigim cap a una cascada, que ahir precisament, en Pitus, havia mirat. Busquem el parquing, i com hi vam passar ahir, jo ho recordava molt be. Així que tot i no haver-hi espai per deixar el cotxe (aquí és típic de deixar el cotxe a la voravia), aparquem, i comencem l'aproximació.
El camí va fen via cap al fons de la vall. No es veu la cascada, peò anem guanyant alçada, i vistes de l'altre costat de vall. A més ens coincideix amb la sortida del sol, i els primers rajos toquen als cims de les muntanyes que tenim just a l'esquena. Quina sort!!



Vaig fent a poc a poc... vaig parant per fer fotos, i d'altres coses que no us explicaré en detall, perquè creec que tampoc us seria massa interessant, ni massa agradable... ja ja ja
Tot d'una i d'entre els arbres, s'adivina una forma blava.., si si aquell tipic blau clar, del gel.



UUUUUAAAAAAAAAAAAUUUUUUUUUUUUU!!!!!!!!!!!!
No sé pas que te el gel, però moltes vegades em desperta aquest sentiment. Quina sort!!
En Ferran, va el primer. Ja és a peu de cascada, quan encara jo estic a 500m, i fent fotos.
Avui, com per la Polar, haviem fet cordades noves, les mantindrem.
Així que avui toca:
Pitus-Ferran, Hector-Arnau
Arribo a peu de cascada, i comentem la sort d'estar solets aquí, i lo bonica que és la cascada.
Ens sembla bastant facileta... to t i que ja sabem que les coses des d'abaix, sempre són més fàcils.
Quan començo a treure coses de la motxilla, es comença a fer més evident, que la meva sospita, és certa... m'he deixat l'arnés a l'habitació!! MERDA!!
Hi ha un petit intercanvi de parers, i al final, decideixo que jo escalo com pugui, però que no puc fer els llargs de primer. Per allò d'una possible caiguda....
Al final escalo amb en Pitus.
Evidentment, ell està la mar de content, de poder fer la via sencera de primer de cordada.


Fem 4 llargs preciosos, llargs de debò, i més difícils del que pensavem.


En arribar a dalt, ens adonem que la cordada Ferran-Hector, no han pogut arribar a dalt. S'han trobat una zona difícil, on el gel es trencava molt, i han decidit que per avui ja n'hi havia prou.



El descens el fem pel mateix camí que de pujada. Que disfrutem igual, doncs ara tenim la vall tota l'estona de cara.
Al arribar al cotxe, els peus em fan molt mal.
Avui estic preocupat, perquè ara ja començo a pensar que no els estic cuidant, que potser els hauria d'haver donat més descans...
Faig gel, i intento baixar l'inflamació.