viernes, 14 de octubre de 2011

Nariedada!!!! escalades nocturnes!!!

Que vau fer la nit del dia 11 al 12 de octubre..???
Doncs jo, si ho recordo, perquè va ser una nit molt especial, i tot gracies a una d’aquelles idees que de tant en tant em venen al cap, i que finalment, i gràcies a un bon amic, he pogut portar a terme.

Una NIT A NARIEDA!!!!
Estrany??
Doncs segueix llegint, i veuràs com d’estranya és la història.
Ara ja fa uns mesos, li vaig fer una proposta a un amic... em Miquel.
En Miquel, és primer amic, i per coses de la vida, company de feina.
La proposta, va sorgir per un pique mental que te un dins seu. De fet, es diu que un és així, i no si pot fer massa res…
Tot va començar l’any pasta, quan vam quedar amb en Miquel, i vam fer una via a la cara Nord de la Narieda, de nit, durant una nit de lluna plena.
Va ser brutal, i ens ho vam passar d’allò més be.
Aquest any, uns companys de la feina, van anar a fer un enllaç de dos viés obertes per un d’ells. Una a la cara Nord i l’altre a la Sud. (Xelo-Bam i Postre de músic )
Des que vaig saber que ho volien fer, em va passar pel cap d’intentar rebaixar-los el temps que ells fessin. Tot normal fins aquí.
Però,.. i aquí be lo millor, no se’m va pas passar pel cap de fer-ho de dia… sinó que per posar-hi un punt més d’emoció i estrès, vaig pensar de fer-ho durant la nit…
Per això li vaig dir a en Miquel, el meu company de cordada nocturna, si es volia apuntar a l’intent de rebaixar el temps de l’enllaç de les dues vies.
L’estiu ha estat ple de entrebancs per fer-ho, no coincidíem mai quan hi havia lluna plena, així que ha anat passant el temps, i l’intent anava quedant allà aparcat.
Però, la tardor ha arribat, i amb ella la baixada de temperatures nocturnes… així que em vaig apurar a dir-li a en Miquel, que sinó ho fèiem aquest mes de octubre, potser no podríem fer-ho al novembre.
Així doncs, vam mig quedar per la propera lluna plena, anar a fer les dues vies de nit.
Quan vaig passar per Nargó a recollir material, ja es podia entreveure una gran nit...

com m'estimo aquesta raconada!!! (Coll de Nargó a la dreta, il.luminat lleugerament. Vall de Perles i part de l'embassament d'Oliana al mig, Roca Narieda a la dreta... amb la masia del Pujol als peus)

Per "flipar"!! si o no??? és la lluna i no el sol!!!
Vam quedar a les 19h a casa en Miquel, que és just a sota de la pared Nord de Narieda.
Vam sopar, 4 persones. En Miquel, en Jordi, en Guy (son els dos amics amb qui vaig anar a Mallorca el setembre) i jo mateix.
En Jordi i en Guy, tenien ganes de venir, i es van apuntar a la sortida nocturna. Tot i així, ells tan sols volien fer-ne una.
Nosaltres per temes logístics, vam triar començar per la Postre de Músic, a la cara Sud. La decisió era tan fàcil, com veure que la lluna donava a aquella cara a primera hora.
En Jordi i en Guy, anirien directament a la cara Nord, a la Xelo-Bam.
En Miquel, va deixar clar que no havia vingut a escalar a poc a poc... tan sols començar la aproximació, gairebé em fa córrer... jo pensava que era perquè duia la corda... però crec que no, era ell qui apretava.
Amb menys de 20minuts érem a peu de la “Postres” tot suats!!!

Alegria d'en Miquel, perquè jo no vaig endevinar on s'amagava la pedreta....
En Miquel, va començar els dos primers llargs, ho vam fer a sorts, i li va tocar!!!
No vaig poder fer-li ni una foto... (ja veieu el que es veu en la que he penjat!!)

Al mig del meu foco de llum, hi podeu veure en Miquel... un puntet més claret que la resta...

Ressenya de la Postres de Músic a la cara Sud de Roca Narieda. (ressenya extreta del blog del X.Graner: http://alturgell-xgrane.blogspot.com/)
La via de dia, és fàcil de seguir exceptuant un parell de llocs, però de nit, sense veure on eren els altres seguros, que n'hi ha ben pocs a la via..., que marquen el recorregut, ens va tocar navegar un xic per aquelles plaques d'adherència sense rumb fix.

Vam arribar a dalt de la via, quan duiem 2h 05', ens vam canviar, vam fer un glop (en Miquel, jo no en vaig agafar) i vam correr avall.

En Miquel fent un glop amb Organya al fons (les llums que es veuen).
Al cap de poc de baixar, ens trobavem al mateix lloc que un any abans,... és un tram de pineda, en el que hi vam veure unes coses que brillaven. Aquest any tambè hi eren.
Son petites aranyes, i el que brilla, son els seus ulls!!!
Arribem a la pista, deixem enrere el corriolet, i per fi veiem la nostra propera via. La Xelo-Bam. Hi veiem unes llumetes. En Jordi i en Guy.

Roca Narieda i la Xelo-Bam de dia.
En poc temps som a peu de via.
Portem 2h44' quan comencem la via.

Ressenya de la Xelo-Bam.
En 16 minuts som a la segona reunió tots dos!! això no és escalar, sinó volar!!!

Començant el 3º llarg de la via, que no el nostre 3º llarg... jo diria... que fa cara de passar-s'ho be!! no??
En Miquel comença a escalar amunt, i segons paraules d'ell: “vaig adelantar-los, perquè vaig veure que no havien començat el llarg d'artificial, i vaig pensar que sinó els passávem, ens farien perdre temps parats a la reunió!!”
Segueixo amb el llarg d'artifo, be es 7a en lliure, però avui no toca fer-lo en punt vermell... un altre dia... o nit??
Quan en Miquel está un xic per sobre de la meva reunió, i faltant encara un parell de llargs per arribar a dalt, li dic que portem 4h, i com ell volia fer entre 4 i 5h, doncs ens en queda una com a molt, per complir l'objectiu.
No sé com ho fem, però quan falten 40', comencem a caminar amb la via als nostres peus... ara tan sols ens queda la baixada. Be una petita pujada per anar fins al camí que puja o baixa de Narieda i tot avall.
Acabem corrent pendent avall, en Miquel es fa mal a un turmell, i li dic: “no cal correr, estem aquí per plaer...” ja.. ja...
Al final arribem a la carretera i ens sobren 3 minuts per fer les 5h!!!
I això que el propi Miquel, ho havia posat en dubte en varies ocasions...
Una gran nit... amb un gran amic, i en un inoblidable lloc!!!
Els nostres companys, van acabar un xic més tard la seva escalada a la Xelo-Bam, però ho van passar igualment be!!
Qui no!!, amb una nit així d'espectacular??

Visca les NARIEDADES!!!!!

viernes, 7 de octubre de 2011

Setembre a Mallorca!!! Psico + cursa a peu.

El Setembre arriba...

L'estiu s'acaba...

El mar es calent...

La gent acaba les seves vacances...

Mallorca ens crida...

El psicobloc arriba!!!!


Un començament com un altre, no??


Psicobloc. Una paraula que sempre em porta moltes i bones sensacions.

Una experiència que mai oblido, i que intento repetir cada any.

Començo a poc a poc, amb seny, però un cop ha passat el primer dia... tot canvia, el cos en vol més, vol provar vies mes dures, més altes, amb el pas difícil més amunt...

Cal no perdre el respecte a la caiguda, caure malament pot ser un desastre, però com m'agrada caure de més amunt...

Aquella sensació de por i excitació per voler fer, el que et sembla que no pots fer...

Aquell nerviosisme per intentar una via alta, que saps està al teu límit... però el mateix nerviosisme per poder tornar a tenir aquella sensació..., barreja de concentració i por, de respecte i de temeritat!!

I sobretot, escalar sense corda, sense pensar en els mosquetons, els punts d'assegurança, fins uns segon abans de caure.


Aquest setembre hi he tornat, amb dos amics.

En Jordi, amb qui ja és el tercer any que hi vaig, i en Guy, que era el seu primer any, i s'ha defensat prou be en aquelles coves.

En Guy, és un noi d'Israel, que en Jordi va conèixer a Tailàndia.

No el coneixia, però he disfrutat molt coneixent-lo, i escalant amb ell.


El psicobloc, és una modalitat d'escalada, que es fa en les coves dels penya-segats de la costa.

Mallorca és un dels millors llocs del mon. Perquè? Doncs perquè el seu clima, la temperatura de la seva aigua, les seves cales, les seva roca, els colors de la roca... tot fa del conjunt, una cosa única.

Ah!! no hem d'oblidar l'alçada de les seves coves, algunes fins a 22m!!

A Mallorca, hi anem a fer psicobloc, però sobretot a "flinyar"!! (a veure els amics també!!)

Què és "flinyar"?

Doncs és el nom que se li dona a totes aquelles sensacions que deia abans, aquella barreja de por...

de fet be de:

Fly(volar en anglès) i ginyar-se(català i del bo!).

Vam poder escalar a dues de les coves altes: Cova del Diable, i Porto Colom, a més de les més concorregudes, (per les vies, per la no massa alçada, i per la seva platja) Cala Barques.


Com explicar el que se sent, és molt difícil, us recomano anar-hi, i intentar escalar a la per mi la millor: Cova del Dimoni.


El procediment, és el següent.

Localitzar la cova.

Localitzar el descens (cal baixar primer per escalar)

Localitzar els llocs de descans i les sortides de l'aigua. Moltes vegades, hi ha pingos de corda ancorats a la roca, per ajudar-vos a sortir.

Localitzar la via, i gasssss!!!

A FLINYAR!!!!


Evidentment, com amb tots els esports, hi ha tàctiques i trucs que ajuden a escalar millor, o a fer l'estada més còmode.

Bossa de magnesi de psicobloc (la feta a casa, segueix essent per mi la millor).

Tovallola tipus saltador de trampolí (sempre es molla)

Aigua i ..

Sobretot magnesi, tant líquid, com en pols, però sobretot líquid!


A més d'escalar, vaig fer uns quants entrenaments de córrer a peu.

Per mala sort, m'havia esguinçat el turmell dret el dia anterior a volar a Mallorca, així que vaig sortir a rodar 2 dies suau, per provar, i el dissabte, 7 dies més tard de l'esguinç, vaig quedar amb uns amics de Mallorca, que em van treure a passejar pels bonics corriols que hi ha a l'illa. (Jon Ander, Andrés i Joan)

La visita sorpresa a S'avenc de Son Pou, va ser impressionant!!

No us en donaré més dades, recordeu el nom, apunteu-lo, busqueu per internet, però intenteu anar-hi. No us deixarà indiferents. Us ho asseguro.


Ja sabeu , aneu a Mallorca el Setembre, millor, que no hi ha tanta gent, i les coses bones encara son allà. Sol, bona temperatura de l'aigua i bona gent!!!

Espero que us agradi el meu primer video... editat per mi!!

http://www.youtube.com/watch?v=R7k5GEtirU8