Doncs jo, si ho recordo, perquè va ser una nit molt especial, i tot gracies a una d’aquelles idees que de tant en tant em venen al cap, i que finalment, i gràcies a un bon amic, he pogut portar a terme.
Una NIT A NARIEDA!!!!
Estrany??
Doncs segueix llegint, i veuràs com d’estranya és la història.
Ara ja fa uns mesos, li vaig fer una proposta a un amic... em Miquel.
En Miquel, és primer amic, i per coses de la vida, company de feina.
La proposta, va sorgir per un pique mental que te un dins seu. De fet, es diu que un és així, i no si pot fer massa res…
Tot va començar l’any pasta, quan vam quedar amb en Miquel, i vam fer una via a la cara Nord de la Narieda, de nit, durant una nit de lluna plena.
Va ser brutal, i ens ho vam passar d’allò més be.
Aquest any, uns companys de la feina, van anar a fer un enllaç de dos viés obertes per un d’ells. Una a la cara Nord i l’altre a la Sud. (Xelo-Bam i Postre de músic )
Des que vaig saber que ho volien fer, em va passar pel cap d’intentar rebaixar-los el temps que ells fessin. Tot normal fins aquí.
Però,.. i aquí be lo millor, no se’m va pas passar pel cap de fer-ho de dia… sinó que per posar-hi un punt més d’emoció i estrès, vaig pensar de fer-ho durant la nit…
Per això li vaig dir a en Miquel, el meu company de cordada nocturna, si es volia apuntar a l’intent de rebaixar el temps de l’enllaç de les dues vies.
L’estiu ha estat ple de entrebancs per fer-ho, no coincidíem mai quan hi havia lluna plena, així que ha anat passant el temps, i l’intent anava quedant allà aparcat.
Però, la tardor ha arribat, i amb ella la baixada de temperatures nocturnes… així que em vaig apurar a dir-li a en Miquel, que sinó ho fèiem aquest mes de octubre, potser no podríem fer-ho al novembre.
Així doncs, vam mig quedar per la propera lluna plena, anar a fer les dues vies de nit.
Quan vaig passar per Nargó a recollir material, ja es podia entreveure una gran nit...
com m'estimo aquesta raconada!!! (Coll de Nargó a la dreta, il.luminat lleugerament. Vall de Perles i part de l'embassament d'Oliana al mig, Roca Narieda a la dreta... amb la masia del Pujol als peus)
Per "flipar"!! si o no??? és la lluna i no el sol!!!Vam quedar a les 19h a casa en Miquel, que és just a sota de la pared Nord de Narieda.
Vam sopar, 4 persones. En Miquel, en Jordi, en Guy (son els dos amics amb qui vaig anar a Mallorca el setembre) i jo mateix.
En Jordi i en Guy, tenien ganes de venir, i es van apuntar a la sortida nocturna. Tot i així, ells tan sols volien fer-ne una.
Nosaltres per temes logístics, vam triar començar per la Postre de Músic, a la cara Sud. La decisió era tan fàcil, com veure que la lluna donava a aquella cara a primera hora.
En Jordi i en Guy, anirien directament a la cara Nord, a la Xelo-Bam.
En Miquel, va deixar clar que no havia vingut a escalar a poc a poc... tan sols començar la aproximació, gairebé em fa córrer... jo pensava que era perquè duia la corda... però crec que no, era ell qui apretava.
Amb menys de 20minuts érem a peu de la “Postres” tot suats!!!
Alegria d'en Miquel, perquè jo no vaig endevinar on s'amagava la pedreta....En Miquel, va començar els dos primers llargs, ho vam fer a sorts, i li va tocar!!!
No vaig poder fer-li ni una foto... (ja veieu el que es veu en la que he penjat!!)
Al mig del meu foco de llum, hi podeu veure en Miquel... un puntet més claret que la resta...
Ressenya de la Postres de Músic a la cara Sud de Roca Narieda. (ressenya extreta del blog del X.Graner: http://alturgell-xgrane.blogspot.com/)La via de dia, és fàcil de seguir exceptuant un parell de llocs, però de nit, sense veure on eren els altres seguros, que n'hi ha ben pocs a la via..., que marquen el recorregut, ens va tocar navegar un xic per aquelles plaques d'adherència sense rumb fix.
Vam arribar a dalt de la via, quan duiem 2h 05', ens vam canviar, vam fer un glop (en Miquel, jo no en vaig agafar) i vam correr avall.
En Miquel fent un glop amb Organya al fons (les llums que es veuen).Al cap de poc de baixar, ens trobavem al mateix lloc que un any abans,... és un tram de pineda, en el que hi vam veure unes coses que brillaven. Aquest any tambè hi eren.
Son petites aranyes, i el que brilla, son els seus ulls!!!
Arribem a la pista, deixem enrere el corriolet, i per fi veiem la nostra propera via. La Xelo-Bam. Hi veiem unes llumetes. En Jordi i en Guy.
Roca Narieda i la Xelo-Bam de dia.En poc temps som a peu de via.
Portem 2h44' quan comencem la via.
Ressenya de la Xelo-Bam.En 16 minuts som a la segona reunió tots dos!! això no és escalar, sinó volar!!!
Començant el 3º llarg de la via, que no el nostre 3º llarg... jo diria... que fa cara de passar-s'ho be!! no??En Miquel comença a escalar amunt, i segons paraules d'ell: “vaig adelantar-los, perquè vaig veure que no havien començat el llarg d'artificial, i vaig pensar que sinó els passávem, ens farien perdre temps parats a la reunió!!”
Segueixo amb el llarg d'artifo, be es 7a en lliure, però avui no toca fer-lo en punt vermell... un altre dia... o nit??
Quan en Miquel está un xic per sobre de la meva reunió, i faltant encara un parell de llargs per arribar a dalt, li dic que portem 4h, i com ell volia fer entre 4 i 5h, doncs ens en queda una com a molt, per complir l'objectiu.
No sé com ho fem, però quan falten 40', comencem a caminar amb la via als nostres peus... ara tan sols ens queda la baixada. Be una petita pujada per anar fins al camí que puja o baixa de Narieda i tot avall.
Acabem corrent pendent avall, en Miquel es fa mal a un turmell, i li dic: “no cal correr, estem aquí per plaer...” ja.. ja...
Al final arribem a la carretera i ens sobren 3 minuts per fer les 5h!!!
I això que el propi Miquel, ho havia posat en dubte en varies ocasions...
Una gran nit... amb un gran amic, i en un inoblidable lloc!!!
Els nostres companys, van acabar un xic més tard la seva escalada a la Xelo-Bam, però ho van passar igualment be!!
Qui no!!, amb una nit així d'espectacular??
Visca les NARIEDADES!!!!!
.JPG)