AL CADI

Doncs si avui (21-01-2010) hem fet una visita al Cadí.
La serralada veina del Pedraforca.
Després de desquedar per anar a fer gel a Boí, i gràcies a internet, he quedat amb dos persones d'allò més divertides per anar a fer una ascensió a un dels llocs més bonics de la nostra geografia.
A les 7h i20, hem quedat a Martinet, i des d'allà, hem pujat a Estana, on hem fet una visita ràpida a l'Elena i l'Enric d'Estana, evidenment.
Hem aparcat el cotxe a la font, i allà mateix, ens hem trobat uns companys de les comarques de Girona. Marc i companyia.
Finalment, ja una mica tard... per anar a fer “alpinisme” (9h), ens hem posat en marxa. Això si, tot xerrant, que la pujada a Prat de Cadí, i llavors fins a peu de via, és llarg. (2h)
Hem fet un primer intent a la Sanchez-Sicart, però després de valorar-ho, hem decidit que estava massa justa com per disfrutar.
Pujar es puja, però … pujar per pujar...



Així que hem canviat d'objectiu, i com en Francesc, ja havia fet l'Aliga 3 vegades, hem optat per la Geno, que la Silvia i en Francesc no havien fet, i jo tan sols una vegada.
Després d'una mica d'espera, ja que hi havia una cordada al primer llarg de l'Àliga, comú a les dues vies, i la joguesca de qui tira primer... , la “sort” ha volgut que la Silvia fos la guanyadora del “paper-roca-estisora”. Així que li ha tocat encapçalar el llarg.
Tota la via estava molt diferent de l'any passat. El fet que hi hagues menys neu, i menys gel, ha fet que la via estés molt interessant.
En Francesc, ha estat l'encarregat de fer de primer l'últim ressalt, que ens ha dut a les últimes pendents de neu avans del cim.



No hem arribat al cim, i hem baixat per la canal d'Estana. Hi hem fet 2 rapels, que amb una corda de 60 dona de sobres.
La tornada cap a Prat de Cadí, i Estana, ha estat molt similar a la pujada... xerrant xerrant, tot passa millor.
Un cop a Estana, una altra visita, aquesta, una mica més llarga. Però igual d'agradable.
I finalment, la despedida de dos companys, amb qui he passat un magnífic dia, i amb qui espero poder tornar a compartir més asccensions, o simplement activitats.
Vagi be nois. (Silvia i Francesc)