sábado, 2 de febrero de 2019

SV, Sin Verguenzas, Pared de Aragón.

Voy a ser sincero... yo pensaba que la vía no tendría una roca demasiado buena, y después de hacerla, debo decir que me pareció buena en general.
Primer largo... bien.... ojito con el inicio.... no os fieis...
Segundo... mejor no empalmeis primero y segundo o si lo haceis, "curraos" el tema roce, yo lo intenté pero no me salió bien, y luego para salir del techo me las ví, con el roce, y con la roca dudosa...
Tercero... bien, ojito al paso de entrada a R! pero bien protegido.
Cuarto... no esta tan roto. Me pareció delicada la salida de R, y el flanqueo con cuidado, pero bien.
Quinto, muy bueno.
Sexto, muy bueno.
Séptimo de tramite.
Octavo... mejor salir con el primer pitón chapado. luego volver al suelo y darle ya del tirón. De muy bueno a bueníssimo, pero yo tuve que apretar por no caerme...
Noveno, brutal!!! un par de A0 y listos... lo otro alucinante. Ambientazo.
Cuidado que la última tirada tiene una fisura en la que se engancha la cuerda. Luego recuperar la cuerda al segundo es difícil o imposible y no es muy agradable para el segundo de cuerda, hacerse los pasos del inicio de último largo con comba...


Inicio de vía.


Penúltimo largo brutal o mejor que brutal!!


Inicio del último largo, ojito.... 


Ya viene el paso...


Flanqueo increhible!!




Montañesa, Catalunya, falto nada...

Pués si... me sabe mal decirlo, pero por "miedo" a posibles lios de cuerda en el descenso de la vía, y siendo ya de noche, decidimos darnos la vuelta antés de terminar el último largo de CATALUNYA YE YE!! en Peña Montañesa.
Una làstima porque la vía es muy buena, pero una suerte por "tener" que repetirla para terminarla!!






Flanqueo llegando a R1.


Llegando a R2, precioso.



4rto largo. Espectacular!! difícil, pero salió aún que no me lo creía!! Believe in you!!


Buenas salida de R5.


Flanqueo antes de la Penúltima R, Bonito, que no difícil.


Empezando el último largo, que no pudimos terminar. El sol se fué muy ràpido.


 La curiosa vista que nos da una foto de la pared de Montañesa.

 http://albertganxets.blogspot.com/2014/05/catalunya-ye-ye.html





Via Miguel Rodriguez, en Peña de Sin

Bueno... cuando en enero, cuando empeiza el año  te dicen de ir a Sin... pues yo les digo que no!! que hace frio y que no nos dará el sol.
Pero siempre esta el "listo" que te dice que da de 10-11 a 16-17h.
Y no se como terminas escalando en Sin.
Pues eso es lo que me pasó!! y la verdad... en casi toda la pared, la de la derecha de donde estaba yo, quizas si se cumplió el horario, pero en la Miguel Rodriguez, no!!!
Nos dió el sol 2h escasas, y por suerte, no hizo frio y ibamos abrigadetes.
La temperatura, aunque no muy fría, si era fresquita, con las manos frías en los primeros largos, y después ya bien. Pero algún temblor tuvimos.
La vía, buena, con largos de escalar, no subestimar el grado. No me parecieron dificiles, pero si de mirar por donde va la vía u darse el paso.
El último largo, lo intenté en libre, pues en la reseña ponía un interrogante.
Después de salir despedido por romperse un canto, no obligado, volví a la carga, pasé en libre, y pensé que ya estaba.
Pués no!!! te quedan los pasos difíciles, que para mi fueron 2 A0, uno que si vi factible, pero a mi no me salió, y el último (el otro), para llegar a la sabina, que no lo miré mucho por estar ya cansado. Lo otro si iba saliendo, y era muy guapo!! Roca bueníssima.

Os dejo el enlace de Edu, donde os explica mejor la vía y hay más fotos.
http://edupicapiedres.blogspot.com/2016/08/via-miguel-rodriguez-pena-sin.html



Primer largo muy bonito.


Gran diedro final, espectacular.



domingo, 13 de enero de 2019

TELA.... Pero TELA!!!!!!

La verdad, uno a medida que va subiendo por la via, va pensando....
Vaya TELA de vía!!!

Abierta por un muro brutal de la Pilastra dels Voltors, en la pared de Aragón de Montrebei.
Dedicada a un amigo perdido, y el nombre tiene su explicación!!
Para más info: http://albertganxets.blogspot.com/2014/04/tela.html

Nosotros, la rapelamos y dejamos equipadas las R's con cuerda. En todo caso se puede llevar un par de mosquetones y dejarlos en las R 9 y 7. La R 10, tiene una argolla.
Así se puede bajar de R 10 a R 9, de R 9 a R 7, y de allí a R5.
Nosotros empezamos en R5, aunque nos dijeron que el largo anterior era bueno, nos pareció un poco herboso, y optamos por hacer el muro principal. La verdad, a mi me quedó muy buen sabor de boca.



Doctor, Doctor...

Així comença tota consulta amb un metge...
Doctor, Doctor, que em passa??
La preocupació de saber que alguna cosa no rutlla, que hi ha quelcom d'extrany, resulta creixent fins que el Doctor, ens dona el nom de l'enfermetat que patim.
Felicitat per haver gaudit d'una roca, d'una linea, i a més havent encadenat!!!
Es pot demanar més??

Fa ara ja uns dies vam anar a repetir la: Doctor, Doctor que em passa amb en Ricard.
Ens va encantar, be, no!!! entusiasmar!!
Una via per repetir!!

El material que vam dur, va ser el que marca la ressenya.
Peu de via evident.
Vam pujar amb un petate petit, i tan sols vam pujar-lo a l'esquena al primer llarg. Després ja va volar tota la via.
Els graus ens van semblar més suaus del que marca la via, però segurament el que s'hagi fet, fa que es vegi millor per on cal anar.

Per sort, jo duia un parell de gats extres al petate. Ja se sap.. els de graus fàcils i els d'apretar!! Que jo sobrat al 7b, tampoc i vaig.
I dic per sort, perquè en Ricard, va perdre un gat en una reunió, allò típic que a ningú li ha passat, encara... i va "flipar" quan li vaig dir que en tenia un parell més al petate!!
Sembla que això de fer una via amb dos gats no ho havia vist mai...

La baixada, la vam haver d'improvitsar una mica. La ressenya indica com baixar fins una feixa, que queda per sobre del peu de via. Nosaltres vam acabar anant a la que vam creure la 1era reunió de la Delincuentes. De la instal.lació de l'últim rapel marcat a la ressenya, amb un ràpel llarg fins R1 (Delincuentes) i d'allí ja al terra. Vam deixar material per poder rapelar a la R1 (Delincuentes).

Ressenya de: http://korkuerika.blogspot.com/2012/04/doctor-doctor-que-em-pasa-terradets-y.html







Començant el 3er llarg




Començant el "7b" molt guapo!




Un repòs abans de l'últim pas del 7b.


Oman Climbing trip.

En aquesta entrada, us deixare quatre anotacions de com fer-vos el viatge a Oman més senzill...
O això espero.

En arribar a Muscat, aneu a alguna de les agències de lloguer de cotxes, i demaneu pel que necessiteu. Jo us recomano un 4x4 o similar, si voleu arribar a tot arreu, i sino voleu patir.
Per dormir, podeu gairebe dormir arreu. Demanant permís si sou en llocs habitats, i si sou a les grans esplanades desertiques, allunyant-vos una mica de la carretera principal.


En cas d'anar a Tanuf i Misht, potser podeu passar sense ell però per arribar al camping del Mischt, haureu de caminar 30' de més.
Pels altres sectors, no vull dir que no es pugui... però de ben segur que ens arrisquem a tocar al terra i a haver de fer alguna segona tentativa per les inclinacions de les pendents que ens trobarem (molt dretes).

Si voleu, podeu portar fogonet de gasolina, i si en dueu de gas, en podeu trobar a algun gran supermercat. Nosaltres vam comprar carregues i fogonet a un Carrefour de Nizwa.


Des de Nizwa, és fàcil accedir a la zona de Tanuf, Al Hamra, Kwar i Mischt.
Tambè es pot accedir a la zona de la Gorgette i Snake Gorge, però llavors, sembla imprescindible el 4x4.

Nosaltres vam triar les vies de:
Wadi Tanuf: Oublie tout.



Via amb passos delicats per la roca, no molt compacte, però bona en general, i amb uns últims llargs molt bons. Cal mirar be la paret per trobar-la, però el primer llarg es veu des del parquing, (arbre i bloc característics al parquing), i el primer parablot, es veu des del terra.

Al Hamra Towers: Bon annee i la Mamma


 Mirant del poble cap a la cara nord de les parets.


Mapa orientat a Nord.


Bones totes dues. 
La Bon annee, te alguns passos un xic expos, i el llarg de 7a+, molt dur a vista. Tot i que molt bonic!!
Molt recomenable. Calen ninos per tots els llargs menys el 7a+, el primer llarg, tot net.

Jebel Kwar: Al Kumeira wall, Al Kumeira i Oasis Manjub, Le paradis des grenouilles.




La via Al Kumeira, si la vam fer. Via bona per tastar la roca. Fàcil però en alguns llocs assegurances allunyades. (Com a molts llocs quan és fàcil). Al pas dur, ben protegit o protegible.
La Paradis des Grenouilles, ens vam quedar amb les ganes de fer-la... te molt bona pinta.


 http://climbing7.com/2015/03/13/le-paradis-des-grenouilles-jebel-kwar-oman/

Jebel Misht: French Pilar, Shukram, Le paradis des fakirs, Make love not war.


Totes aquestes, son bones.
Nosaltres vam fer la més dura, Make love not war, en 2 dies. Tot un encert.


Via dura, on cal dominar el 6b, doncs hi ha alguns llargs on els graus no apreten però les assegurances o estan molt lluny, o no n'hi ha i no es pot protegir. Nosaltres vam gaudir moltíssim.
1er dia, vam fer porteig i els 2 primers llargs, els del socol + el primer de la paret.
Vam pujar menjar i aigua a la primera "R" i vam tornar al campament.
2on dia, vam entrar de nit i vam repetir el 1er llarg de la paret, encara de nit. El 2on el vam començar de nit i vam acabar-lo amb les 1eres llums. Vam escalar fins on la ressenya anuncia "vivi ledge". Hi vam arribar amb 2h de llum. Ens vam plantejar de anar fins la següent repisa, però el següent llarg em va portar uns 40' fer-lo. Cansat i 6b expo i 55m. Vam decidir deixar les cordes passades en toprope per poder anar més ràpid el dia següent.
Vam dormir a la "vivi ledge" no massa ampla ni comode per estirar-se. Però amplia per estar.
3er dia, vam llevar-nos d'hora vam repetir el llarg i vam començar els següents. Vam voler sortir per la "French Pilar" (molt dolor als peus de la calor) després de la següent repisa, però no la vam saber seguir, i vam acabar tornant a la via i acabant els llargs de dalt. Son molt bons i els recomano.
Vam arribar a dalt allà les 14-15h.
Vam decidir baixar per la cara nord, i mirar si algú ens recollia i ens duia cap al camping. Vam tenir sort, però sino tens sort, és molt més llarg. El que ha fet la guia de Oman, recomana baixar per la cara sud, i ens va dir (uns dies després de fer la via) que era molt millor. La baixada cap al nord es molt pedregosa i es fa llarga.


French Pilar:
http://www.foordkelcey.net/uae/misht_fp_topo.pdf

Shukram:


 Diuen que molt bona.

Wadi Tiwi: Emilou i JAH


Orientació Nord.



La JAH: Via bona amb bona roca i molt diferent segons el tram de paret per on anem passant. No te res a veure la del primer llarg amb la de l'últim, però sempre bona.



La Emilou, era la que millor pinta tenia, i no ens va defraudar. 1er llarg raro de veure, nosaltres vam començar pel diedre de la dreta i vam tornar a esquerres per agafar la part final del 1er llarg. molt bonic. Uns dies després uns escaladors canadencs que viuen a Oman, ens van dir que volien posar nous i algun parabolt de més en aquest primer llarg.


Wadi Daikah: Deportiva que esta be. No molt grau. però alguns 6c bons a la part baixa, i alguna de desplom (sostre) curiós a la part alta.



Sanake Canyon, la Gorgette: Únicament vam estar a la Gorgette. Lloc bonic, es pot dormir a unes feixes gairebe a peu de sector. Vies bones, ombra tot el dia buscant les orientacions, ja que es un barranc de riu sec.


Orientació nord.




Hadash: El millor sector de deportiva del pais. Vies bones i de tots els graus. Es pot dormir al sector on hi ha Spartacus, sobre una pedra molt gran, o al sector de "The Pit", l'últim que trobarem.
No dormiu al parquing, ja que a la gent del poble no li agrada. Segons ens van dir escaladors locals. Millor dormir a les dues zones abans mencionades o a baix la plana.
Nosaltres vam escalar-hi dos dies i ens va agradar molt.


Spartacus, 7b+



Apa, espero que us serveixi, i si voleu més info me la demaneu.

Ciao!!!