AL CANADÀ!!! (Dies 14,15,16)

Diumenge 14 de Febrer
Doncs aquest viatge comença com tots.
Fen les maletes, i anant cap a l'aeroport de Barcelona per agafar el vol a Calgary, via Londres.
La Fernanda, és l'encarregada de portar-m'hi.
Ha quedat amb la Telen, una amiga seva de Belo Horizonte (la seva ciutat a Brasil) que ara viu a Barcelona. Pujaran les dues cap a casa, a Coll de Nargò, on passaran uns dies juntes.
El meu vol cap a Calgary, no se'm fa gens llarg. Entre el llibre (Milenium 1º part), i alguna pel.lícula, passa "volant". A més aquest cop he volat amb British Airways, i la veritat... és més comode que no pas KLM. Té més espai entre seients.
Al arribar a Calgary, la maleta surt a l'instant, i tal com surto per la porta, ja veig en Pitus esperant-me.
Anem a deixar les maletes al cotxe que ja han llogat, i conec els dos nous companys de viatge. En Ferran i l'Hector.
Decidim anar a menjar alguna cosa.
Acabem en un d'aquells cafès típics de les "pelis".
És increhible....
Per mi tot i haver estat als Estats Units, la sensació és,de no creure'm que aquesta és la realitat d'aquí, se'm fa extrany...
Tot és tant difernt, que em costa adaptar-me més que no pas quan viatjo a paisos com ara Mali,Marrroc, Brasil...
Acabem passant la nit a casa la Lindsey.
Una amiga de'n Pitus, i que viu precissament a Calgary.
Ens espera amb els llits preparats.

 

Xerrem una mica dels plans, de com li va, de com ens va... i coneixem la seva parella, a més de la gossa i els dos gats.

Dilluns 15 de Febrer
Al matí com no podia dormir, i he vist llum a l'habitació dels ordinadors, m'hi he acostat. En Pitus esta teclejant sense parar.
Quan ell acaba, soc jo qui es conecta.
En acabar, i com segueixo sense son, medito.
Es lleven tots, i decideixen anar a comprar.
Jo em quedo, doncs no em dona temps a acabar de meditar i sortir amb ells.
Em quedo a la casa, petant la xerrada amb la Lindsey.
Tornen, i esmorzem.
Ens despedim de la Lindsey, i mirem de lligar un dia per anar a escalar plegats.
Té un exàmen la setmana que ve, i fins no l'acabi, li és impossible. Quedem per dir-nos alguna cosa per finals de setmana que ve.
Anem al supermercat a fer la compra.
Sempre resulta difícil comprar per quatre, que no es coneixen, i que per tant no saben dels gustos personals. Però ens anem posant d'acord, i comprem coses per 5 dies.
El viatge cap a Lake Louise, no es fa gens pesat. El paisatge i les explicacions del nostre "guide" (en Pitus) són d'allò més entretingudes.
En Pitus ja es la 4º o 5º vegada que ve per Canadà. Així que no és gens difícil d'entendre que ens deixem guiar.
En arribar a l'alberg, ens hi instal.lem.
Com som una colla de neguitosos, aprofitem les últimes hores de llum per anar a fer la 1º cascada. Fem la Lake Louise fall. És a 4 quilòmetres de l'alberg, i al final del llag.

 

 

No té una aproximació massa llarga, i tan sols te 2 llargs llargs, o 3 més curts.

 

 

Acabem tornant cap al cotxe tot contents del nostre inici de vitage, i tot xerrant de les nostres coses.
Fem una parada a l'inici del llac, doncs just davant de l'hotel que porta el nom del llac, hi ha unes escultures de gel, increhibles. A més un cop es fa de nit, les iluminen amb llums de difernts colors, que juntament amb les llums, tipus Nadal, dels arbres, fa un ambient merabellòs.

 

 

 

En tornar a l'alberg, fem una petita visita per situar-nos, i hi descobrim:
Planta inferior sector dret: sala de jocs, on hi ha la millor cobertura de wifi, la sauna i la bugaderia.
Planta inferior sector esquerra: cuina i lavabos.
Primera planta: habiatacions amb lavabo però no dutxa. Les dutxes són al passadís.
Planta principal: recepció i el bar.
Segona planta: Habitacions, i lloc d'esbarjo.
Tercera planta: més habitacions.
En acabar la inspecció, anem a la cuina a fer el sopar.
Està molt ben equipada, i ens sorprén sobretot, les encimeres de resistencies elèctriques, i les neveres enormes (tot i que logic, degut la quantitat de gent que pot hospedar-se a l'alberg).
El dia acaba, fent una tria del lloc i la via del dia següent, i decidint la hora de llevar-se.
Un cop tot en ordre, cadaun es posa a la seva llitera a dormir.

Dimarts 16 de Febrer
El segòn dia d'escalada, ens dividim en dues cordades, i cadauna decideix la seva via.
En Pitus i jo anem a fer la Bourjeau.

 

 

Ens hi trobem una cordada a peu de via.
No comencem massa be les nostres vacances al Canadà, ja que ens "discutim" amb un dels components de l'altra cordada.
Be, és en Pitus i aquest noi anomenat Ben, qui es discuteixen. Els altres dos ens ho mirem, i intentem posar pau. Cosa que no aconseguim, i que més endavant portarà a problemes.
Al final, comencem a escalar per la banda dreta, per deixar-los la banda esquerra de la cascada.
En Ben tot cabrejat, no para de maleïr els españols, (que be, perqué així no m'hi sento identificat!!).
En arribar a l'alçada de'n Pitus, li dona un cop de piolet al cap (signe d'amistat inequívoc), i segueix escalant, amb la intenció de avançar-nos. Un cop per sobre d'ell, no para de tirar gel. Creiem que premeditadament. Amb tant mala sort, que un bon tros de gel acaba a la cara del seu company.
Aquest acaba ensangonat, i esbrontcant-se amb el tal Ben.
Segim l'ascenció, com aquell qui res, més que res, perqué l'unic que sap lo del cop de piolet, i la intencionalitat de tirar gel és en Pitus.
En acabar i mentre rapelem, converso un xic amb el tal Ben. Jo no hi he tingut cap baralla, i ell em contesta amigablement.
Em sorpren, veure com ell, s'adona de la seva actitud, i contesta de manera trista.
M'explica que és a les Rocalloses, en memòria d'un seu coompany que s'ha matat aquest any escalant amb gel...
Dur això!!
Ells tenen 15 dies de vacances que tambè pensen passar escalant.
Així doncs, pot ser que ens els tornem a trobar, si és que el seu company, es recupera de la ferida al cap.
El vaitge de tornada, discorre en un ambient tens.
L'explicació del succeit avui, als companys, que a més són pollicies, els deixa perplexos.
La tarda, però no acaba aquí, doncs com tornem d'hora, ens engresquem amb en Pitus per anar correr.
Correm 1h40'.
Preparem el sopar, i com serà costum decidim la via del dia següent, i l'hora de llevar-se.