AL CANADÀ!!! (Dies 17,18 i 19)

Dimecres 17 de Febrer

Avui toca llevar-se a les 5h.
Sortim de l'alberg a les 6h.
A les 7h som al parquing, on deixarem el cotxe.
Ens esperen 4 quilòmetres i mig, de caminada. Primer per una carretera que ressegueix un camp de golf... (no sé si cal que us digui que ara no s'hi juga pas...) i més endavant per un caminet preciós que passa al costat d'un riu.



La cascada que hem triat avui, ens permet anar-hi tots 4 plegats.
S'anomena: The Professors falls.



Fem dues cordades.
Ferran-Hector i Pitus-Arnau
Passem el dia rient i escalant tranquils. No hi hem trobat ningú tot i ser una de les clàssiques.
En rapelar, ens trobem que hi ha gent al primer llarg.



I en arribar a peu de cascada, un altre noi, es prepara per escalar-la en solitari.
Tornem al cotxe, tot tirant fotos, i xerrant.
El tram de carretera, decideixo fer-lo corrent, per "entrenar".
El ritme és el que es pot portar, quan es corre amb botes rígides, i una motxilla de més de 7 quilograms.
Tant entrenament, té una explicació.
Com soc així de... doncs be, resulta que la setmana següent a la meva tornada del Canadà, tinc una cursa... si si, la Transgrancanaria. 123Kms...
Ara és més comprensible, oi?
Al tornar, parem a Banff, per fer una ullada a la botiga d'esports. Mirem preus, i material.
Tambè ens donem el privilegi de comprar una... "guarrada" per cadaun.
Així el viatge de tornada, es fa més amè.


Dijous 18 de Febrer

Ens llevem a les 6h com de costum.
Avui anem a Field, un petit poble, on hi ha la zona de les "cerbeses".
Aquest sector, s'anomena així, perque totes les cascades, tenen nom d'una cerbesa diferent.
Com no volem caminar per la via els 40 minuts que marca la guia, decidim creuar el riu.
Està gelat, però jo no les tinc totes... i si es trenca... a més em sembla veure unes traces que entren i surten de la zona per on volem creuar.
Així que busquem una alternativa, que ens costa 25 minuts de caminada.
La via escollida, és la Superbock.
A sota el primer resalt, hi veiem gent.
Faig la conya a en Pitus, i li dic que igual, son els de l'altre dia... en Ben...
Però per sort no.
Els primers resalts, són senzills, però el segon, passa per sota un arc de roca natural, que li dona un "toc" ben diferent. "Guapo" que se'n diu.



Ens ho agafem en calma, per tal d'evitar el màxim, coincidir escalant la cascada.
En arribar a peu de cascada, parlem amb un d'ells, i ens comenta que dels 4 llargs que marca la guia, en dos tirades llargues, es pot fer.
Ells porten cordes de 70m, així que decidim intentar fer-ho amb tan sols 2 llargs, i les nostres cordes de 60m(??).
El primer llarg li toca a en Pitus. La sort, li ha concedit.
Va fins a peu de l'últim resalt.



Allà, fem la reunió, i jo començo a escalar, darrera del segon de corda dels canadencs.
Em faig un llarg de 60m, en gran part vertical, i amb un bon gel... o sigui... un regal!!!



Els rapels es succeeixen sense entrebancs, i arribem a la via de tren altra vegada.
En Pitus em va explicant històries dels anys anteriors.
Com: que el tren no se sent... , que va molt a poc a poc i t'hi pots pujar...
Nosaltres, tan sols, fem tren-stop quan el veiem, (tot i que no para... però si pita) i ens apartem per deixar-li pas.



La caminadeta, és fa la mar de be. Menys pesada del que pensavem.
Arribem quan encara toca el sol al poble.
Així que ens disposem a esperar a la cordada Ferran-Hector, que ha anat a una altra zona. De birres tambè!
Com no disposem de peles, ens quedem fora del bar. Que és on hem quedat.
Esperem com 3 hores. Llavors ja preocupats i una mica cansats d'esperar, ens disposem a fer una recerca...
Caminem en direcció a on suposadament tenen el cotxe, però la única cosa que trobem, son "elks" (aurò). Això si.. campant a les seves al mig de les vies del tren.



Tornem després de 1h 30 minuts de caminada, i probem de fer una recerca pel poble. Ja comença a fosquejar, i comencem a estar una mica amoinats.
Al final en Pitus torna amb la parelleta!!
Han anat a fer una altra cascada, que no han fet... (com s'enten això!), i al final s'han posat a una que estava al costat de la nostra... (que si han fet) i com han entrat tard, han acabat tard!! com no?
El millor de tot, ha estat, que ens han explicat que s'han pujat al tren, quand aquest estava parat. Llavors a començat a moures, i per sort, han saltat, abans no agafes massa velocitat.
Així que encara tenim sort d'haver-los trobat, ja que sino... ells haguessin arribat a Golden, i nosaltres haguessim esperat toooota la nit.... aquí a Field.


Divendres 19 de Febrer

Avui decidim anar a Nemesis.
Be qui ho decideix, és en Pitus... que per alguna cosa és qui t'he llista de cascades per anar a tatxar.
Com ja ha vingut varies vegades, es coneix la zona, i les vies boniques.
L'Hector i en Ferran, es queden per llagues als peus i dolor a les lumbars, respectivament.
Tenim unes 2 hores d'aproximació, que al final per la poca neu i la bona traça que trobem, son una hora i mitja.
La via és espectacular.
La fem en 4 llargs, així que ens queda ben repartida per tots dos.
Cadaun de nosaltres, te la seva dosis d'adrenalina...
El primer llarg, se'l fa en Pitus.
Es fa els 60m de corda, per un diedre brutal i monta reunió de cargols.



El segòn llarg em toca a mi.
Inici pel mateix diedre, fins que s'acaba, i llavors travessa a dretes, en horitzontal sobre planxes de gel amb neu a sota... (quina por!!). Per sort, al final del flanqueix, trobo una reunió de spits, doncs el gel no em sembla massa bo (granulat). A més sembla que la tirada que ve, és més facil just per sobre la reunió.



El tercer... el tercer...
Li torna a tocar a en Pitus. Hem triat la zona menys vertical, però ens trobem que tambè és la que té el pitjor gel.



Li costa 1h fer els 35-40 m fins la reunió. Que acaba montant amb un abalakov, i dos cargols més.
Per poder arribar a la reunió, ha hagut de fer un pèndol, d'un cargol... després de passar por enfilant-se a una de les famoses plantxes de gel enganxades no saps com a la pared.
Quan arribo a la R3, i veig els cargols, la planxa i la reunió... al.lucino!!



En Pitus em diu que surti pel diedre que queda més a la dreta.
M'ho miro i no m'agrada... així que decideixo sortir pel diedre que li queda just a sobre, i prometo no tirar cap "xusco" (tros de gel gran)...
El quart llarg.... un regal!!
Guapíssim!!! comença pel diedre vertical, i enllaça amb un altre i un altre i... reunió. Total de 50 metres boníssims.



Rapelem pels abalakovs, i després d'una horeta de tornada arribem al cotxe.
Tornem cap a l'alberg molt contents i ja pensant en els nous reptes dels pròxims dies.