AL CANADÀ!!! (Dies 17,18 i 19)

Dimecres 17 de Febrer

Avui toca llevar-se a les 5h.
Sortim de l'alberg a les 6h.
A les 7h som al parquing, on deixarem el cotxe.
Ens esperen 4 quilòmetres i mig, de caminada. Primer per una carretera que ressegueix un camp de golf... (no sé si cal que us digui que ara no s'hi juga pas...) i més endavant per un caminet preciós que passa al costat d'un riu.



La cascada que hem triat avui, ens permet anar-hi tots 4 plegats.
S'anomena: The Professors falls.



Fem dues cordades.
Ferran-Hector i Pitus-Arnau
Passem el dia rient i escalant tranquils. No hi hem trobat ningú tot i ser una de les clàssiques.
En rapelar, ens trobem que hi ha gent al primer llarg.



I en arribar a peu de cascada, un altre noi, es prepara per escalar-la en solitari.
Tornem al cotxe, tot tirant fotos, i xerrant.
El tram de carretera, decideixo fer-lo corrent, per "entrenar".
El ritme és el que es pot portar, quan es corre amb botes rígides, i una motxilla de més de 7 quilograms.
Tant entrenament, té una explicació.
Com soc així de... doncs be, resulta que la setmana següent a la meva tornada del Canadà, tinc una cursa... si si, la Transgrancanaria. 123Kms...
Ara és més comprensible, oi?
Al tornar, parem a Banff, per fer una ullada a la botiga d'esports. Mirem preus, i material.
Tambè ens donem el privilegi de comprar una... "guarrada" per cadaun.
Així el viatge de tornada, es fa més amè.


Dijous 18 de Febrer

Ens llevem a les 6h com de costum.
Avui anem a Field, un petit poble, on hi ha la zona de les "cerbeses".
Aquest sector, s'anomena així, perque totes les cascades, tenen nom d'una cerbesa diferent.
Com no volem caminar per la via els 40 minuts que marca la guia, decidim creuar el riu.
Està gelat, però jo no les tinc totes... i si es trenca... a més em sembla veure unes traces que entren i surten de la zona per on volem creuar.
Així que busquem una alternativa, que ens costa 25 minuts de caminada.
La via escollida, és la Superbock.
A sota el primer resalt, hi veiem gent.
Faig la conya a en Pitus, i li dic que igual, son els de l'altre dia... en Ben...
Però per sort no.
Els primers resalts, són senzills, però el segon, passa per sota un arc de roca natural, que li dona un "toc" ben diferent. "Guapo" que se'n diu.



Ens ho agafem en calma, per tal d'evitar el màxim, coincidir escalant la cascada.
En arribar a peu de cascada, parlem amb un d'ells, i ens comenta que dels 4 llargs que marca la guia, en dos tirades llargues, es pot fer.
Ells porten cordes de 70m, així que decidim intentar fer-ho amb tan sols 2 llargs, i les nostres cordes de 60m(??).
El primer llarg li toca a en Pitus. La sort, li ha concedit.
Va fins a peu de l'últim resalt.



Allà, fem la reunió, i jo començo a escalar, darrera del segon de corda dels canadencs.
Em faig un llarg de 60m, en gran part vertical, i amb un bon gel... o sigui... un regal!!!



Els rapels es succeeixen sense entrebancs, i arribem a la via de tren altra vegada.
En Pitus em va explicant històries dels anys anteriors.
Com: que el tren no se sent... , que va molt a poc a poc i t'hi pots pujar...
Nosaltres, tan sols, fem tren-stop quan el veiem, (tot i que no para... però si pita) i ens apartem per deixar-li pas.



La caminadeta, és fa la mar de be. Menys pesada del que pensavem.
Arribem quan encara toca el sol al poble.
Així que ens disposem a esperar a la cordada Ferran-Hector, que ha anat a una altra zona. De birres tambè!
Com no disposem de peles, ens quedem fora del bar. Que és on hem quedat.
Esperem com 3 hores. Llavors ja preocupats i una mica cansats d'esperar, ens disposem a fer una recerca...
Caminem en direcció a on suposadament tenen el cotxe, però la única cosa que trobem, son "elks" (aurò). Això si.. campant a les seves al mig de les vies del tren.



Tornem després de 1h 30 minuts de caminada, i probem de fer una recerca pel poble. Ja comença a fosquejar, i comencem a estar una mica amoinats.
Al final en Pitus torna amb la parelleta!!
Han anat a fer una altra cascada, que no han fet... (com s'enten això!), i al final s'han posat a una que estava al costat de la nostra... (que si han fet) i com han entrat tard, han acabat tard!! com no?
El millor de tot, ha estat, que ens han explicat que s'han pujat al tren, quand aquest estava parat. Llavors a començat a moures, i per sort, han saltat, abans no agafes massa velocitat.
Així que encara tenim sort d'haver-los trobat, ja que sino... ells haguessin arribat a Golden, i nosaltres haguessim esperat toooota la nit.... aquí a Field.


Divendres 19 de Febrer

Avui decidim anar a Nemesis.
Be qui ho decideix, és en Pitus... que per alguna cosa és qui t'he llista de cascades per anar a tatxar.
Com ja ha vingut varies vegades, es coneix la zona, i les vies boniques.
L'Hector i en Ferran, es queden per llagues als peus i dolor a les lumbars, respectivament.
Tenim unes 2 hores d'aproximació, que al final per la poca neu i la bona traça que trobem, son una hora i mitja.
La via és espectacular.
La fem en 4 llargs, així que ens queda ben repartida per tots dos.
Cadaun de nosaltres, te la seva dosis d'adrenalina...
El primer llarg, se'l fa en Pitus.
Es fa els 60m de corda, per un diedre brutal i monta reunió de cargols.



El segòn llarg em toca a mi.
Inici pel mateix diedre, fins que s'acaba, i llavors travessa a dretes, en horitzontal sobre planxes de gel amb neu a sota... (quina por!!). Per sort, al final del flanqueix, trobo una reunió de spits, doncs el gel no em sembla massa bo (granulat). A més sembla que la tirada que ve, és més facil just per sobre la reunió.



El tercer... el tercer...
Li torna a tocar a en Pitus. Hem triat la zona menys vertical, però ens trobem que tambè és la que té el pitjor gel.



Li costa 1h fer els 35-40 m fins la reunió. Que acaba montant amb un abalakov, i dos cargols més.
Per poder arribar a la reunió, ha hagut de fer un pèndol, d'un cargol... després de passar por enfilant-se a una de les famoses plantxes de gel enganxades no saps com a la pared.
Quan arribo a la R3, i veig els cargols, la planxa i la reunió... al.lucino!!



En Pitus em diu que surti pel diedre que queda més a la dreta.
M'ho miro i no m'agrada... així que decideixo sortir pel diedre que li queda just a sobre, i prometo no tirar cap "xusco" (tros de gel gran)...
El quart llarg.... un regal!!
Guapíssim!!! comença pel diedre vertical, i enllaça amb un altre i un altre i... reunió. Total de 50 metres boníssims.



Rapelem pels abalakovs, i després d'una horeta de tornada arribem al cotxe.
Tornem cap a l'alberg molt contents i ja pensant en els nous reptes dels pròxims dies.

AL CANADÀ!!! (Dies 14,15,16)

Diumenge 14 de Febrer
Doncs aquest viatge comença com tots.
Fen les maletes, i anant cap a l'aeroport de Barcelona per agafar el vol a Calgary, via Londres.
La Fernanda, és l'encarregada de portar-m'hi.
Ha quedat amb la Telen, una amiga seva de Belo Horizonte (la seva ciutat a Brasil) que ara viu a Barcelona. Pujaran les dues cap a casa, a Coll de Nargò, on passaran uns dies juntes.
El meu vol cap a Calgary, no se'm fa gens llarg. Entre el llibre (Milenium 1º part), i alguna pel.lícula, passa "volant". A més aquest cop he volat amb British Airways, i la veritat... és més comode que no pas KLM. Té més espai entre seients.
Al arribar a Calgary, la maleta surt a l'instant, i tal com surto per la porta, ja veig en Pitus esperant-me.
Anem a deixar les maletes al cotxe que ja han llogat, i conec els dos nous companys de viatge. En Ferran i l'Hector.
Decidim anar a menjar alguna cosa.
Acabem en un d'aquells cafès típics de les "pelis".
És increhible....
Per mi tot i haver estat als Estats Units, la sensació és,de no creure'm que aquesta és la realitat d'aquí, se'm fa extrany...
Tot és tant difernt, que em costa adaptar-me més que no pas quan viatjo a paisos com ara Mali,Marrroc, Brasil...
Acabem passant la nit a casa la Lindsey.
Una amiga de'n Pitus, i que viu precissament a Calgary.
Ens espera amb els llits preparats.

 

Xerrem una mica dels plans, de com li va, de com ens va... i coneixem la seva parella, a més de la gossa i els dos gats.

Dilluns 15 de Febrer
Al matí com no podia dormir, i he vist llum a l'habitació dels ordinadors, m'hi he acostat. En Pitus esta teclejant sense parar.
Quan ell acaba, soc jo qui es conecta.
En acabar, i com segueixo sense son, medito.
Es lleven tots, i decideixen anar a comprar.
Jo em quedo, doncs no em dona temps a acabar de meditar i sortir amb ells.
Em quedo a la casa, petant la xerrada amb la Lindsey.
Tornen, i esmorzem.
Ens despedim de la Lindsey, i mirem de lligar un dia per anar a escalar plegats.
Té un exàmen la setmana que ve, i fins no l'acabi, li és impossible. Quedem per dir-nos alguna cosa per finals de setmana que ve.
Anem al supermercat a fer la compra.
Sempre resulta difícil comprar per quatre, que no es coneixen, i que per tant no saben dels gustos personals. Però ens anem posant d'acord, i comprem coses per 5 dies.
El viatge cap a Lake Louise, no es fa gens pesat. El paisatge i les explicacions del nostre "guide" (en Pitus) són d'allò més entretingudes.
En Pitus ja es la 4º o 5º vegada que ve per Canadà. Així que no és gens difícil d'entendre que ens deixem guiar.
En arribar a l'alberg, ens hi instal.lem.
Com som una colla de neguitosos, aprofitem les últimes hores de llum per anar a fer la 1º cascada. Fem la Lake Louise fall. És a 4 quilòmetres de l'alberg, i al final del llag.

 

 

No té una aproximació massa llarga, i tan sols te 2 llargs llargs, o 3 més curts.

 

 

Acabem tornant cap al cotxe tot contents del nostre inici de vitage, i tot xerrant de les nostres coses.
Fem una parada a l'inici del llac, doncs just davant de l'hotel que porta el nom del llac, hi ha unes escultures de gel, increhibles. A més un cop es fa de nit, les iluminen amb llums de difernts colors, que juntament amb les llums, tipus Nadal, dels arbres, fa un ambient merabellòs.

 

 

 

En tornar a l'alberg, fem una petita visita per situar-nos, i hi descobrim:
Planta inferior sector dret: sala de jocs, on hi ha la millor cobertura de wifi, la sauna i la bugaderia.
Planta inferior sector esquerra: cuina i lavabos.
Primera planta: habiatacions amb lavabo però no dutxa. Les dutxes són al passadís.
Planta principal: recepció i el bar.
Segona planta: Habitacions, i lloc d'esbarjo.
Tercera planta: més habitacions.
En acabar la inspecció, anem a la cuina a fer el sopar.
Està molt ben equipada, i ens sorprén sobretot, les encimeres de resistencies elèctriques, i les neveres enormes (tot i que logic, degut la quantitat de gent que pot hospedar-se a l'alberg).
El dia acaba, fent una tria del lloc i la via del dia següent, i decidint la hora de llevar-se.
Un cop tot en ordre, cadaun es posa a la seva llitera a dormir.

Dimarts 16 de Febrer
El segòn dia d'escalada, ens dividim en dues cordades, i cadauna decideix la seva via.
En Pitus i jo anem a fer la Bourjeau.

 

 

Ens hi trobem una cordada a peu de via.
No comencem massa be les nostres vacances al Canadà, ja que ens "discutim" amb un dels components de l'altra cordada.
Be, és en Pitus i aquest noi anomenat Ben, qui es discuteixen. Els altres dos ens ho mirem, i intentem posar pau. Cosa que no aconseguim, i que més endavant portarà a problemes.
Al final, comencem a escalar per la banda dreta, per deixar-los la banda esquerra de la cascada.
En Ben tot cabrejat, no para de maleïr els españols, (que be, perqué així no m'hi sento identificat!!).
En arribar a l'alçada de'n Pitus, li dona un cop de piolet al cap (signe d'amistat inequívoc), i segueix escalant, amb la intenció de avançar-nos. Un cop per sobre d'ell, no para de tirar gel. Creiem que premeditadament. Amb tant mala sort, que un bon tros de gel acaba a la cara del seu company.
Aquest acaba ensangonat, i esbrontcant-se amb el tal Ben.
Segim l'ascenció, com aquell qui res, més que res, perqué l'unic que sap lo del cop de piolet, i la intencionalitat de tirar gel és en Pitus.
En acabar i mentre rapelem, converso un xic amb el tal Ben. Jo no hi he tingut cap baralla, i ell em contesta amigablement.
Em sorpren, veure com ell, s'adona de la seva actitud, i contesta de manera trista.
M'explica que és a les Rocalloses, en memòria d'un seu coompany que s'ha matat aquest any escalant amb gel...
Dur això!!
Ells tenen 15 dies de vacances que tambè pensen passar escalant.
Així doncs, pot ser que ens els tornem a trobar, si és que el seu company, es recupera de la ferida al cap.
El vaitge de tornada, discorre en un ambient tens.
L'explicació del succeit avui, als companys, que a més són pollicies, els deixa perplexos.
La tarda, però no acaba aquí, doncs com tornem d'hora, ens engresquem amb en Pitus per anar correr.
Correm 1h40'.
Preparem el sopar, i com serà costum decidim la via del dia següent, i l'hora de llevar-se.

Revista digital

Hola que tal?
Us adjunto un enllaç d'una revista que fan a Grananaria, i que en el darrer número, han publicat una entrevista meva amb algunes fotos.
Espero que us agradi.

http://issuu.com/runnercanarias/docs/revistabandama



En castellano:
Hola, que tal?
Adjunto un enlace de una revista que hacen en Grancanaria, donde en el último número, publicaron una entrevista con fotos mias.
Espero que os guste.


Em portugues: (intento)
Ola, tudo bom?
Eu adjunto um link da uma revista da Grancanaria.
No ultimo numero, eles publicaron uma entrevista de eu, com algumas fotos.
Espero que gosten d'ela.