La tornada a casa, be a Catalunya, va ser el 21 de desembre.
En arribar vaig anar a Girona, on m'esperava tota la família.
Després de passar uns dies encantadors amb tots ells, sobretot amb el meu fillol.... que em te enamorat..., vaig pujar a Coll de Nargó.
Amb els meus nebots, tots tres, m'hi sento molt be. Els trobo encantadors, i em fan passar molt bones estones.
En Roger, es el meu nebot més gran, i a més el meu fillol.
Suposo que per aquesta raó i d'altres que no us diré, l'hi tinc un especial afecte.
Com diuen els Castellans: Hogar, dulce hogar.
En arribar a casa, em vaig trobar amb unes sorpreses... no us diré pas quines...
Les va deixar la Fernanda abans de marxar. Gràcies
Un cop més o menys instal·lat, vaig començar a fer alguna cosa d'activitat física... portava 6 setmanes sense fer res de res, i tot i haver fet un parell de sortides en bici per Nadal, amb l'Albert Roca i els meus germans, no va ser fins no vaig començar a córrer més habitualment, que les cames es van posar dures com pedres.
Amb el fi d'any, vaig fer la meva darrera cursa del 2011.
La Sant Silvestre de les Planes d'Hostoles.
Vam anar-hi gairebé tota la família, i va ser d'allò més divertida, tant pel recorregut, com per l'ambient i els amics que hi vaig trobar.
Amb les campanades del dia 31 de desembre, deixàvem enrere el 2011.
Un any ple de bones experiències.
Em quedo a nivell personal, les 2 voltes a la Carros de Foc. Una experiència inoblidable.
Per cert, a final d'any, quan vaig tornar a l'Alt Urgell, m'esperava una sorpresa molt gran, i que em va alegrar el dia per ella sola.
De ben segur que no sabeu quina....
Doncs si, una samarreta de "finisher" de la Carros de Foc!!! Però.... amb una petita diferència de la que tots teniu...
Amb el temps i tot!!!! les 23h59'40''!!!! BRUTAL!!!
Boníssim el detall de la gent de Carros de Foc.
MOLTÍSSIMES GRÂCIES A TOTS!!!!!
Començava doncs,en acabar les campanades, el 2012, i amb ell la meva ferma decisió de començar a entrenar seriosament.
No és que vulgui fer més que ningú. Únicament, fer un xic de tot... un xic de tot, el que m'agrada... i per tant, moltes hores de moltes coses...
De les bones primeres experiències de l'any, va ser anar a escalar amb en Marcel.
Vam anar al Coscollet, que no hi havia estat mai... i soc de Nargó!!!
Sempre he sentit a dir que era liat, que era llarg, que necessitaves moltes hores....
Però en Miquelet, el nostre inesgotable Miquel Blanco, ens va muntar una sortideta al Coscollet.
La via escollida: La indi pytecus.
Que per arrodonir-ho, és d'un ex-company de feina i amic.
Anton!!!!
Vista del Tossal del Coscollet des de la collada, abans de començar el descens cap a la base de la pared.
Jo no les tenia totes... doncs m'havia fixat que la pared, no tenia moltes hores de sol en aquesta època. I en Marcel, després d'una infructuosa intentona a la Neuronium del mateix Coscollet, no volia haver de tornar a sortir... tard i sense acabar la via.
Al final, va ser una bona via, no de les millors, però si amb molt bona lògica, amb alguns molt bons llargs, i d'altres... típics de la zona.
Però vaja...genial. Sobretot per la posta de sol que vam tenir dalt el Coscollet.
En Marcel, un bon company... em frena un xic..., i així puc disfrutar de postes de sol com aquesta!!
Si fos per mi... sempre amb el cuet al cul!!! ja ja ja
Els dies anaven passant, i jo anava entrenant, i seguint tot o gairebé tot lo planejat.
Això m'ha permès, de passar d'un estat físic bastant dolent, a acceptable, i així anar veient com cada dia, les coses costen menys, i les agulletes van essent menors a mesura que passes els dies i les activitats es succeeixen.
I així, després d'uns dies corrent, arriben els primers dies d'esquí de muntanya.
El primer dia, va ser... bastant desastrós.
Mal als peus per les botes... llaga al talo inclosa... i mal de cames en acabar la baixada.
Però... com sempre, no hi ha mal que per be no vingui... (traducció literal)
El segon dia va arribar acompanyat d'un nou company de feina. Doncs l'altre no es va presentar...
Va anar molt millor. Físicament més be, les botes ja no van fer tant mal, no hi va haver llaga al taló, i els esquis i les pells noves, van anar de nassos!!!
Les sensacions sobre els nous esquis, molt bones, per ser el primer dia.
I com hi ha un segon dia d'esquí, n'hi ha un de segon, d'escalada en via llarga.
El meu company Miquelet, ara ja no cal que us doni més dades sobre ell, em va portar a la Cinglera dels Esplovins.
Volia repetir una nova via d'un seu amic. El David Hita.
Els graus, després d'haver patit i suat de valent al Coscollet, em semblaven una mica durs per mi, però com jo savia que ell no protestaria per anar fent de primer de cordada, si calia, tota la via, vaig acceptar.
La via: UESMAP.
La ressenya molt bona, i els graus... creec que s'han de confirmar... els 5-5+ rollo classic, durs.
Els 6a-6a+... doncs ja apretes... ja!!!
El 6b creec que no ho és.
El 6c... dur i més per ser el primer. Però amb 6a-6b A0, es passa be.
Vista de la via a la Cinglera dels Esplovins. Es senzill trobar el peu de via.
El primer llarg com era 6c, vaig fer 2 A0's.
Estava un xic escarmentat de la rebentada del dia del Coscollet, i com els 6c ara em queden un xic grans, i la via tenia varis llargs de: V,V+,6a i fins un 6b, a mes del 6c... amb possibles trams a equipar amb els aliens...,vaig preferir no buidar-me en el primer llarg.
Vistes des de la pared cap al pantà d'Oliana, i amb la boira de la plana de Lleida al fons. Com m'agrada el meu país.
La primera reunió.
En Miquel a punt de sortejar els desploms de la novena tirada.
Boníssima tirada!!!
Les vistes en arribar a dalt, acaben de donar un punt excepcional a l'escalada.
Al final la via molt bona, us la recomano.
Per ser la primera repetició, crec, la via estava molt neta. Es nota el "curro", de qui l'ha oberta, per netejar i deixar-la en les millors condicions pels que la repeteixin.
I ara ja tan sols em queda esperar a veure si les condicions del gel als alps, milloren, i podem pujar a fer-hi un mini... "stage".
.JPG)