Chamonix. Febrer 2011

Chamonix...
Que dir d'aquest lloc que no estigui escrit o dit...
A mi, em recorda les hores que porto donant-li voltes a la seva muntanya, el Mont Blanc!!
Ja porto 3 anys seguits intentant donar la volta en menys de 24h...
Ara tot i ser hivern, no em ve res més al cap quan m'acosto cap aquest poble.

Fem el viatge amb la autocaravana d'en Marc. Hi anem en Marc, en Pitus i jo.
Tardem més del que em pensava, però això ja ens està bé. Tampoc tenim pressa.

Al arribar a Chamonix, anem a veure la previsió de la meteo, les condicions, i ens tracem un pla per poder fer les vies que ens venen més de gust.

Al final optem per anar a fer un parell de vies a la zona del Tacul, i per tant passar un parell de dies al refugi de l'aresta de les Cósmiques. No el gaurdat, que encara no és obert, sino el refugi lliure.

A les 16h del dia 7 de Febrer, agafem el telefèric cap a l'Aguille du Midi.


Sortida del tunel de l'Aguille du Midi.


Baixant l'aresta de l'Aguille du Midi al Glaciar

Ens dirigim al refugi, on arribem en poc menys de 30 minuts. L'alçada es deixa notar, som a 3700m, i hi hem pujat de "patac".


El Refugi.


Aresta de les Cosmiques, darrera meu.

La tarda es presenta d'allò més bonica, amb un cel blau, i amb un sol que es va ponent a poc a poc des d'aquí dalt!!


Posta de sol, la tarda en acabar d'arribar al refugi.

El sopar el fem juntament amb uns altres nois que han arribat just quan començava a fosquejar.


Sopar entre veles

Son francesos, i depen de com es llevin, faran o no una altra via per aqui dalt.


Vista de la finestra del refugi.

Anem a dormir aviat, doncs demà ens queda un gran "tute".
Passo la nit del llor, suposo que entre la alçada, i el fred (tot i haver mantes al refugi, amb el meu sac de 500grs, passo fred).

Llevar-me em costa poc, doncs com no he dormit be, tinca ganes de moure'm el més avait possible.

Comencem a caminar i encara és de nit.
Anem fent via, seguint traces que es perden entre la neu.


Una vista excepcional de la via durant l'aproximació.

Enfilem una pendent que ens deixa sota una rimaya, prou oberta, pero per sort amb una zigazaga, la podem creuar.
Aquest any no ha nevat massa, i les esquerdes, estan molt més obertes del que seria d'esperar a aquesta època de l'any.

Comença el primer llarg, i jo tinc un cop de calor!!
Si,si, caic ben rodò mentre asseguro a en Pitus. Per sort, no el faig caure...
En Marc em sustitueix quan torno en mi... (1s de desmai diu en Marc, per mi la nit que he passat en vela... )


1º llarg vist des de la 1º reunió.

El Primer llarg, no ens deixa pas indiferents... però el fem.
El segòn, el fem amb un estil millor, però tot i això jo no estic pas per romanços i quan es posa molt díficil, "tivo" d'allà on puc.
El meu cos em diu que avui no està per masses "floritures".


En Pitus a l'inici del 2º llarg de roca-mixte.


En Pitus a la fi del 2º llarg.

En acabar el 2º llarg, deixem els trams de mixte enrere, i passem a una escalada pura de gel i neu dura.
En principi més senzilla, però no pas per mi en aquestes condicions.
Demano de no fer "ensambles" (escalar a la vegada) doncs no em sento prou be, com per poder dir que no cauré en algún momen.
Així que passem a fer llargs de 60m, tot el que donen les cordes.


Corredor des de la 1º reunió una vegada al gel.


En Marc.


L'Arnau.


El Supercoloir vist des de les primeres rampes de gel.

La dificultat màxima del tram de gel, ens la trovem a dalt de tot, just al final del corredor, i just abans no s'agegui bastant la via.


Arribada a la reunió del darrer llarg de la via.


Tots 3 a la fi de les dificultats. En Pitus en 1º pla.

A partir d'aquí, la via te una dificultat tècnica menor, però esdevé difícil arribar dalt del Tacul, i baixar pel glaciar de la seva dreta, (que es per on va la via normal a l'estiu) ja que ara alguns dels seracs han caigut i no hi ha traça que indiqui el descens caminant.
Per això obtem per rapelar la via per on hem pujat.

Acabem bastant cançats de l'activitat, i arribem al refugi amb molta gana i sobretot sed.
No teniem gaire gas, per fondre neu, pero per sort, els nostres amics francesos de la nit anterior, ens han deixat fruita, pa, i un xic de gas.
Al final mengem com senyors!!!
Després de la pallissa, queden poques ganes de sortir l'endemà a primera hora i fer una activitat semblant...
Decidim que baixarem a Chamonix, i descansarem un dia abans de fer res més.

Al matí quan ens llevem, el dia segueix essent esplendid.
A mi em dol baixar, doncs és difícil tenir tant bons dies als alps, i amb les condicions que hi ha ara...
Jo porto un parell d'hores despert quan en Marc i en Pitus es lleven.
Esmorzen, i en acabar ens posem en marxa cap a l'Aguille du Midi, per tal de baixar amb el telefèric.


Habiatació del refugi.