AL CANADÀ!!! (Dies 24,25,26 i 27)

Dimecres 24 de Febrer

Avui decideixo fer de bon noi, i descansar. Ho faig sobretot pel meu peu, perquè de ganes... me'n sobren.Guiness Stout.



Jo em quedo enganxat a l'ordinador, i faig estiraments, gel.. i finalment, vaig a correr.
Faig 6 sèries de 5 minuts cadauna, que ja em deixen ben tou!!
Es nota que no estic pas en plena forma...
Després de l'esforç, toca una mica de relax al nostre alberg amb risc d'allaus i tot!!!



Sauna, i banys d'aigua freda, que com cal suposar, aquí al Canadà, és freda freda...
Faig una bona apretada al llibre, i ja gairebe me l'acabo.
Vaig acomprar per fer un bon sopar pels escaladors... quan arribin.
Eñ centre comercial, no és pas d'aquells més grans...



Durant el viatge al supermercat em creuo amb el transcanadà. És enorme i tirat per varies maquines de gasoil. Devegades fins a 7 màquines per estirar els vagons.






Dijous 25 de Febrer

Ens llevem tard.
Avui és dia de transició, abandonem el camapament base per instal.lar-nos a casa la Lindsey. Ens hi estarem uns dos o tres dies. O sigui fins que jo marxi.
Per tal d'aprofitar el vaitge, decidim anar per la zona de Canmore, per fer alguna cascada.
Com a curiositat, us dirè que veiem gent pescant al mig dels llacs gelats pels que passem.



Al final però, com tinc un xic tocat el peu, i hem de patejar 1h per fer un llarg, decidim anar cap a Calgary directes, i anar de compres.
Així que arribem a casa la Lindsey, i anem a comprar.
Això és el que passa quan tornem a la civilització, i fem com tothom...




Edifici de Calgary:



Cal recordar que Calgary, va ser ciutat olimpica d'esports d'hivern, així que te edificis molt moderns, i fins i tot pistes d'esqui a la mateixa ciutat, així com trampolins per fer salts.

En tornar, la Lindsey, ens ha preparat el sopar, i xerrem una bona estona.
Ens expliquen la aproximació del dia seguent, que sembla ser un xic difícil, i quedem per sopar el dia, quan tornem.


Divendres 26 de Febrer

Avui tenim problemes per arribar a lloc. Ja ens ho havien dit, però realment entre les indicacions, i la nit, hem perdut una hora ben bona buscant la carretera adequada.
Finalment, hem arribat al parquing, però la sorpresa ha estat al trobar-nos que hi havia un cotxe al mitg del riu... no en podia sortir.
Hem estat molt amables, i l'hi hem dit que quan tornessim si encara era allà, l'ajudariem...
No voliem perdre el nostre dia de escalada,
Hem anat a fer la Hidrofobia. (Pitus-Arnau)



Mooooolt bona!!!
Teniem 3 hores d'aproximació, que han estat 2h30, però pel mitg de bosc, i sense masses referències. Així que molt distret.



Quan hem arribat, hi havia una cordada començant... no si quina mala sort...
Hem escalat el primer llarg, i he començat el segon just al darrera del 2º de cordada.




Quan he arribat a l'alçada de la seva reunió, he decidit que no em quedava allà penjat dues hores... així que he decidit muntar-la en un altre lloc, i m'ha tocat fer un flanqueig... d'aquells interessants...
Però així com a mínim, he estat més comode-
Hem acabat la via al mateix temps que els altres, i hem rapelat els primers.



Com teniem més temps de tornada, hem anat fent al nostre ritme. (Els de l'altre cordada, han fet tan sols 35 minuts d'aproximació ja que han anat per un altre lloc...)
A la tornada, hem anat fent per aquí per allà al nostre gust, fins que hem trobat una bona traça, que hem seguit, i ens ha portat al parquing altra vegada.
Jo he hagut d'acabar la aproximació amb les bambes, ja que el dolor del peu era massa!!
La tornada cap a Calgary, però ens deparava una sorpresa...
Ens hem trobat un cotxe parat al mig de la pista.
Com no es movia, hem parat al davant, i hem anat a preguntar si passava alguna cosa.
El noi, ens ha fet apartar el cotxe, i llavors ha passat com si fes una sortida de F1. A tope!!!!
Al passar, hem vist la camioneta, i al darrera una caravana!!! si si, una caravana!!!
Resulta que per poder pujar la caravana per la pujada, necessitava agafar velocitat!!!
us prometo que ens ha passat peu a baix, i fent uns salts!!! jo pensava que perdria la caravana!!
Hem sentit el cotxe remugar, i després començar a patir... patinava sobre la neu de la pista. Però ho ha aconseguit.
La resta de viage tranquil.
Hem tornat a sopar a casa la Limdsey, que ens ha felicitat per la via.
La cordada Ferran-Hector, ha tingut la seva particular aventura.
Han anat a fer una via llarga llarga... però massa fàcil pel que ells volien. Així que han decidit fer unes escalades més petites. Han compartit cascada amb la parella que tenia el cotxe al mig del riu, que han pogut treure'l gràcies a una furgo 4x4, que els ha estirat.
Llavors han acabat compartint un foc i una mica de menjar amb la gent.
Tot molt tìpic americà deient...




Dissabte 27 de Febrer

Últim dia al Canadà!!!
Avui ja toca marxar... be jo solet.
Els altres es queden uns 2-3 dies més.
En Ferran i en Pitus, van a fer una cascada a la mateixa zona on vam estar ahir. Gost Valley.

L'Hector es queda amb mi, i em fa companyia en un dia de visita a Calgary, (aconseguim dinar en un lloc molt autèntic) i de últimes compres.
Per poder veure coses una mica curioses, agafo la guia, i anem a passejar. Com no aconseguim trobar el restaurant típic canadenc, be no és que no el trobem, sino que ens queda lluny... decidim anar a un altre dels locals que aconsellen a la guia.



Ho passem molt be. La decoració és molt original, i el menjar ben diferent del nostre.



Curioses les reixes dels carrers. Vam arribar a la conclusió, que era perque les dones que portessin sabates de talò d'agulla, no quedessin enganxades...


Al final com els del cotxe no han tornat, és la Limdsey qui em porta a l'aeroport.
El viatge, sense incidències, i pensant molt amb la Fê, que em vindrà a buscar a Barcelona.