DOLOMITES!!! 12 a 18 de Juliol.

12-07-2010

Tan sols sona el despertador, em llevo, i em vesteixo.
No menjo res, i ja estic preparat per sortir a córrer Be avui toca caminar, doncs farem una pujada per màxima pendent, i no vull passar de 130 pulsacions, que sinó... apreto tots els dies.
Avui tranquil.
Sortim un cop les motxilles estan plenes de beguda, i menjar per fer un mòs a dalt el Cim del Tonnale.
Tardem uns 50-60 minuts en pujar els 800m que ens separen del punt més alt d'aquell llom verd.
La tornada, la fem per un inesperat corriol-et que trobem i que ens ajuda i facilita molt la baixada.
Uns estiraments, i una estona de relaxació al sol, ens fan venir gana.
Esmorzem al solet, amb la nostra taula i les nostres cadires... uf que malament que ho passem...
Tornem a engegar el cotxe, i posem rumb a Madonna di Campiglio, però abans d'arribar-hi, passem per una vall, on s'hi fa rafting!! i jo que he portat el kayak!!!
Preguntem en una empresa si puc baixar amb els seus raftings. Afirmatiu, SI!!
Perfecte.
Com encara queden dues hores per la baixada, decidim anar a fer un "test2, al camp d'eslàlom que hi ha 3kms més avall. Fa un any i mig que no remo al riu...
Faig tres baixades... i no tinc massa clar que el meu nivell sigui suficient. Aquest any i mig que porto sense remar, es nota, i molt!!
Em diuen que el tram més dolent be després del camp d'eslàlom
El vaig a veure, i ràpidament, m'adono, que el millor és no arriscar a fer una baixada... segurament, amb un companys al costat, que em marquessin les linees, em seria més fàcil, però tot sol...
Així que tornem al local on havíem anat a demanar per baixar amb ells, i els dic que no baixaré.
Un dels guies, és chilè, i es diu Rodrigo. Ens dona un tríptic d'una empresa que te a Pucon, i ens recomana anar-hi per fer kayak.
Uf!! que més voldria jo...
Prosseguim el viatge, i parlant, parlant amb en Marc, decidim passar d'anar a Madonna di Campiglio, i anar directament a Canazei.
Ens queda una setmana, i tampoc tenim ganes d'anar a munt i avall, preferim instal·lar-nos a un lloc, i disfrutar-lo més.
El viatge es fa llarg, i arribem a última hora del dia a Canazei.

13-07-2010

Ens llevem i com no ens queda pa, anem a fer un tomb, per comprar-ne un xic.
Trobem la oficina d'informació oberta, així que hi parem. Demanem mapes, i informació sobre locals amb WIFI.
A més agafem informació sobre una carrera que fan el cap de setmana. La Dolomiteskyrace!! i el Campionat del Mon de Km Vertical.
Després d'esmorzar, anem a: fer compres (Arnau) i conectar-se a Internet (Marc).
En un principi, no em vull inscriure a la cursa, però en Marc, diu que li és igual.
Pensem en el que tenim ganes de fer aquests dies, i al final, veiem que quadra inscriure'ns a les curses. L'únic problema, és el certificat metge.
En Marc no té llicència, i jo, penso que al estar federat, i amb el certificat del Raid de França que vaig córrer ara fa 15 dies, o amb el de l'UltraTrail del Mont Blanc, ja faré.
Així que m'inscric a les dues curses via Internet
A la tarda, fem un intent a una ferrada que acaba passat per aigua.


Intent a la Ferrada al Pitz Boel.

Ens plou i decidim tornar.
Però com ens costa estar quiets... , sortim a fer un "entrenillo", i acabem fent unes sèries, i una pujada al Piz Boe de 3151m i amb un dia i un sol fantàstics!! el meu personal trainner, m'ho ha permès!
Tornem a la "caseta" on ens dutxem, i preparem el sopar.
Just abans de posar la pasta dins l'olla, em truca en Miquel, preguntant on parem.
Ens hem anat enviat sms, per quedar per escalar, però al final, no ha quadrat.
Amb en Miquel, havíem escalat molt fa anys.
Ara roda per aquí amb la Maria, la seva parella.
Quedem perquè passin pel Passo Pordoi, que és on som, i s'apuntin al sopar.
Els esperem a fora de l'auto-caravana, abrigats amb els plomes i els sacs sobre les cames, tot llegint els nostres llibres.






Difrents fotos del Passo Pordoi i la posta de sol.

La nit ens passa volant mentre expliquem les aventures de cada un dels grups.
Al final ens posem a dormir a les 00:15.

14-07-2010

Com ningú te pressa, ens llevem tard.





Passo Pordoi a 1º hora i sense gent!!!
Després d'esmorzar, i amb la pressió dels cotxes que volen envair el nostre solitari pàrquing... , marxem.
Els uns a la Marmolada (Maria i Miquel) i els altres a fer la Sella Volta en bici de carretera.
Com és dimecres i el divendres si tot va be, em toca el Km vertical, el meu "entrenador" i jo, decidim que avui intenti no forçar massa. Però em deixa fer els 60-70kms i els 4 ports que hi ha a la Sella Volta.
Menys mal, perquè la volta al grup del Sella, és preciosa!!
Aconsegueixo no forçar, tot i que al primer port, apreto una mica per poder deixar de sentir la respiració forçada d'en Marc, que m'incomoda... ell no es vol separar de mi.. i jo que no vull sentir la seva respiració tant forçada. Li faig uns quants "atacs" però ell... erre, que erre... allà enganxat..
així que després de fer uns quants canvis de ritme, li dic que passi. Així em quedo al darrera, més tranquil.
El Passo di Sella, ens deixa ben embadalits!




Brutal!! no?

Molt Guapo...., Molt Guapo!!! no parem de repetir.
Els següents colls, no ens deixaran indiferents, tots tenen alguna cosa... la que sigui..., però tenen alguna cosa que fa et quedis aturat un moment dient...: "Això és molt Guapo!!!"
Al arribar al poble de Corvara, fem un mos.
Jo avui m'ho he agafat de "tranquis". Li faig saber a en Marc, i tot i que ell diu portar barretes, suficients per tots dos, jo li faig saber que lo de les barretes... és per uns altres dies.
Jo vull menjar, beure, i no tan sols posar-me alguna cosa a la boca.
Parem al supermercat, i compro una "ciabata", formatge, plàtans i un iogurt per cada un.
Un cop acabat el àpat, en posem en marxa.
Fem un primer coll suau, i després ens queda pujar al Passo Pordoi, des de Arabba.
Resulta que des d'aquesta població, es fa una crono fins dalt del Passo Pordoi.
Trobem una tela explicativa amb el desnivell, els kms, i els records tant femení, com masculí...
Ja sabeu com acaba, no...
Doncs, no!!!
Comencem a pujar, i en Marc ja comença a esbufegar.
Així que jo li dic: "Passa,passa!!"
I ell com un boig cap a munt.
Jo em distrec fent fotos i vídeos.


Pitz Boël des de Arabba.

Arribo com una mitja hora més tard.
Ell m'explica que ha pujat a fondo, i que no ha millorat el temps de la noia...
Baixem cap a la auto-caravana, i ens anem a instal·lar.
Decidim anar a prop del Llac Fedaia.


Presa del llac de Fedaia. Hi vam tenir la tarda ben distreta. Hi debieb fer una comparativa de motos, pq sino, no s'esten la de vegades que van passar un grup de motos per sobre la presa, amb un cotxe al davant, i un noi amb una camara que sortia del sostre solar.

Quina bona decisió!!
Un lloc preciós.
La llàstima és, que ens fan fora del llac, quan volíem prendre un bany.
Però jo ja m'hi havia tirat, i per tant ja en surto més o menys "net".
Carreguem l'auto-carvana d'aigua, fent viatges amb les garrafes d'aigua (uns 3 viatges doncs no tenim aigües netes), i ens posem a fer un pica-pica d'olives i formatge. Evidentment, amb unes cerveses!!! Faltaria més!!!
En acabar l'aperitiu, el sopar.
Passem una bona estona amb les nostres cadires de "Rei", els peus sobre una tanca, els plumes, els BUFF's i els sacs sobre les cames..., que fa fred!
Cap a les 23h, jo em retiro a dormir.

15-07-2010

Ens passem el matí pels voltants del llac, fins que decidim que ja hi ha massa gent.
Llavors, decidim baixar a Canazei. A partir d'avui, els de la organització, donaven una entrada per les auto-caravanes No sabem on, però segurament al càmping, o a algun pàrquing prop del centre del poble.
Ens truquem amb la Fernanda, i quedem per fer-nos trucades perdudes com a senyal del moment de conexió per l'skype, que així xerrem de "graça" com diuen a Brasil.
Així que després d'arribar, em poso a buscar Internet
El bar de l'altre dia no tenen més tiquets...
Comença la odissea per trobar un lloc per conectar-nos.
Al final amb una mica de retard, ho aconsegueixo.
Parlo amb la Fê per l'Skype!! avui la puc veure!!!
Aaaahhhh!!!! que be!! uf quines ganes de ser a casa amb ella.
Esta.. Preciosa!
Quan acabo, m'he fulminat gairebé dues hores de conexió.
Després és el moment de mirar el mail.
No han acceptat la meva inscripció!!!, doncs diuen que el meu certificat, no és vàlid.
Escric un mail al meu "pobre" amic i doctor Eduard, demanant-li un certificat urgent.
A la tarda, després d'un matí de conexions, anem al local de les inscripcions.
Quan els dic qui soc, ja tothom està al cas de mi!!
Quina cosa.... sense voler-ho i sense saber-ho, ja soc famós!!
Per dues raons:
-El meu cognom, que confon... Julià, però sinó ho pronuncies amb l'accent on toca...
-Que el meu certificat no és vàlid.
Em deixen fer una ullada al mail, i per sort, l'Eduard, ja ha enviat el nou certificat!!
GRACIES, EDU!!!! que no Deu.
Ara però, en cara queda un nou problema.
I no, no és decidir si soc home o noia, no!!
És el meu ingrés, i és que diuen no els ha arribat cap comprovant.
Em torno a conectar, i els ensenyo que ja esta fet.
Cap problema. Sort que la Paula, la noia amb la que m'escrivia, estava allà, i parlava a més d'anglès, una mica de castellà, perquè el meu italià...
Amb la inscripció, hi venen de regal, unes sabatilles. Me les emprovo, i perfecte!! ara ja tinc dues sabatilles per córrer noves.
Justament, quan ja marxàvem, ens trobem a part de la selecció "la Roja", que arriba.
Venen uns 17!!
Entre ells uns quants catalans, que fa temps que no veig. Com l'Agustí Roc, en Jessed i la Mireia Mirò. I la que em posa al dia de tot, la Nuria Dominguez. Antiga companya de raids.
Quan sortim, anem a fer un tomb, i busquem el lloc on deixar l'auto-caravana
Després ja ens queda tan sols anar al briefing.
Al sortir del briefing, anem a sopar.
Jo estic amb unes ganes de menjar carn!!! Carn!!! Carn!!!
Així que a buscar un lloc on en donin.
BUAHH!!! Boníssima.
Veiem el "show" dels rescatadors de la zona. Amb helicòpter i tot.
Resulta que el qui era el president del club que organitza les curses, era rescatador, i va morir aquest hivern passat en un servei per un sobre allau.
Aquesta edició de la cursa, està dedicada a la seva memòria.
Un cop acabada la cerimònia de presentació de la cursa del Km vertical, anem a dormir.

16-07-2010

El matí comença... esmorzant!!
Com us pensàveu??
Esmorzo el de sempre. Tant si hi ha cursa com sinó!!
Cereals amb papilla i beguda de soja, i a més unes llesques de pa amb formatge fresc i melmelada.
Heu provat la de "castagnes"??
Doncs millor que no ho feu! Una recomanació. Sino sereu un més al grup dels enganxats.
Faig una mica de feina a l'ordinador, i em preparo per la cursa.
En Marc, s'ha llevat com jo. Be una mica més tard, i més adormit..
Ell ha decidit, fer el seu km vertical. Ho farà fora de cursa, i així pujara a veure l'arribada i a fer fotos. A més d'animar al seu germà! Esclar!! sinó....
Sortim tots dos de l'auto-carvana a les 9h15' perquè jo vull deixar una motxilla amb roba de recanvi a l'organització perquè me la pugi a dalt, on acabem.
Al final però, li deixo a en Marc, perquè ho faci. Així jo em quedo una estona més a l'auto-caravana relaxant-me, i centrant-me.
30' abans de la sortida, surto, i escalfo mentre vaig al lloc de la sortida.
La cursa comença puntual.
Els que corren en alguna selecció, davant de tots els "village people".
El Km Vertical de Canazei, és aquest any, Campionat del Mon de l'especialitat.
Pujo a tot el que puc.
La distància, es de 2km i 50m. Això fa que el pendent, sigui de 45º de mitjana, amb unes pendents màximes bastant bèsties.
La gent puja amb pals, jo com no tenia previst fer la cursa, doncs no! Això si! De quatre grapes i vaig una estona!!


Arnau pujada km vertical.

Els primers ho fan amb 33', jo amb 43'!! quins cracks!! quedo el 43. Em guanyen varies noies (4), i quedo just davant de la Mireia Mirò. Que fortes estan aquestes!!
A pocs metres d'arribar a dalt, sento els crits d'en Marc, però no el veig. Tinc tant a prop del terra del nas, que no veig més enllà de 3 o 4 metres davant meu.
A dalt, i un cop agafat una mica d'aire, tot son salutacions amb els catalans, amb en Marc i algun que altre estranger (be estranger em refereixo a no català!)


Vistes des de l'arribada del Km vertical, Roca Neira.

Baixem i arribem just a temps per agafar l'últim telefèric que no cal pagar. Ens hi trobem els catalans, i alguns membres de la selecció "española" (hi ha bastants catalans entre ells). Des de que no deixen competir la selecció Catalana com a tal, els nostres corredors han hagut de canviar de "bàndol".
Nosaltres, després de xerrar, anem a l'auto-carvana, i dinem.
Just quan m'adormia, ve un policia de Canazei, i em fot una "bulla" per estar aparcats al pàrquing, on resulta l'endemà s'hi ha de fer el mercat. El cap de 30'' torna disculpant-se perquè ha vist que no som italians.
Però tot i així decidim deixar el lloc, i canviar de vistes.
Passem a veure l'entrega de premis, i la fem petar una mica més amb els catalans.
A l'Agustí feia molt temps que no el veia.
Diu que amb el petit, li ha canviat la vida... doncs físicament esta la mar de be!! (va fer 4º i va ser adelantat a l'últim metre).
Després em vaig a conectar, per parlar amb la Fernanda.
En Marc s'ha animat al veure avui la cursa, i el fet de que puguis aconseguir unes sabates de córrer amb la inscripció, l'ha animat a provar sort, i intentarà inscriure's a la Dolomiteskyrace.
Sopem i anem a dormir, pensant que demà toca descans.

17-07-2010

Em llevo d'hora, i esmorzo.
En Marc, te el costum, de llevar-se uns minuts més tard que jo.
No se si deu ser pel soroll que faig amb els plàstics dels cereals i la papilla...? o .. segur que és el soroll!!
Mentre esmorzem, ja veig a venir el dia de tranquil·litat....
Com no em be de gust estar tot el dia sense fer, res, li pregunto que vol fer?
Així que acabem decidint, d'anar a fer una ferrada.
Ferrada de la Fincee. És a tocar del llac de Fedaia, on vam estar ara fa uns 3 dies.
Tornem a pujar al llac, sempre m'arrepenteixo de no fer aquesta pujada amb la bici... es veu dura i bonica.


Com podeu veure, la recompensa al arribar a dalt del coll de Fedaia, val la pena. Per això hi vam tornar...

Anem tot xino-xano, i jo poso molta paciència de no passar a ningú. Per tal de distreure'm, em dedico a fer un reportatge de la ferrada amb la meva càmara de vídeo.
Quan portem la meitat de la ferrada, ens adonem, que potser a aquest ritme, no acabarem a l'hora pretesa, i per tant no ens donarà temps de fer la inscripció de'n Marc i anar a comprar les meves botes a la botiga de la fàbrica de la Sportiva.
Així que decidim tirar avall, tot i no haver acabat la ferrada.
Sabia decisió.
No tenim problemes per fer la inscripció, i tot gràcies al meu amic, i doctor, Eduard!!!
Li haig de fer un monument!!!
En acabat de recollir les sabatilles d'en marc, dinem, i sortim cap a Ziano Fiemme, que és on hi ha la botiga. Hi ha 30' de camí, que aprofitarem per tirar les aigües "grises" (brutes de rentar plats i nosaltres) i el WC que ja "canta".
Sortim de la botiga firats tots dos.
En Marc amb unes sabatilles que ha trobat barates, i jo amb les botes i un paravents lleuger.
Tornem a Canazei, i ens separem.
Jo a conectar-me per poder parlar amb la Fê, que se'n va a Menorca a treballar, i no la veure en 15 dies més, i a trucar a la família per dir-los que tot està be.
Quedem per veure la presentació de la cursa, però abans no acabi la son, ja ens fa retirar.
Anem a dormir a les 23h.

18-07-2010

Dia de la cursa.
BUUUUAAAAAAAAHHHHHHHHH!!!!!
Ja s'ha acabat!!!
Ens ho hem passat "pepa"!!!
Tots dos hem acabat encantats amb la cursa, l'ambient, com ens hem trobat físicament i moralment, el recorregut que pel temps s'ha hagut d'escurçar, i sobretot..... la BAIXADA!!!!
AAAAAHHHH!!!!!
Quin disfrutar baixar tant a fondo!!!
Amb un terreny com aquest!!!
Ara mateix tornaria a pujar per repetir-ho!!!

Com podeu veure la cursa va anar molt be, cada un al seu nivell, amb el seu temps i el seu resultat, però amb vivències semblants.
Competitivitat a tope, ganes i bon humor....
PERFECTE!!
La cursa acaba amb l'abraçada a l'arribada dels dos germans, contents, d'haver corregut "junts" i d'haver-ho passat d'allò més be!
Que més es pot demanar?


La bullofa al peu d'en Marc, va ser la única cosa "negativa"...

Després de dinar i reposar un xic, comencem el viatge de tornada cap a Girona.

El viatge serà llarg, però ho seguirem passant be conduint i somiant en projectes i viatges nous.