DOLOMITES!!! 6 a 11 de Juliol.

Com començar...
Sempre em resulta difícil començar a escriure... trobar alguna manera diferent de dir les coses..., que sigui original... se m'acaben les idees.
Però com vull escriure sobre aquestes noves vacances al Nord d'Itàlia, no queda més remei que començar, sigui quina sigui la manera.

Les meves vacances, estaven planejades per marxar uns 40 dies al Canadà. Això va quedar anul·lat, i ho vaig canviar per marxar uns dies als alps, la primera quinzena, i a Menorca com l'any passat ,la segona quinzena, per fer la volta a l'illa en kayak amb la Fernanda.
Per un mal entès amb la Fernanda no vam lligar el marxar a treballar junts, així que després que en Jordi amb qui pensava marxar als alps em va dir que no podia per feina, vaig quedar-me amb un bon grapat de dies lliures, i sense saber que fer.
Per sort, el meu germà petit, en Marc, un bon dia em va deixar anar que tenia vacances i no sabia que fer.
Així ,doncs, va ser com se'm va ocórrer de fer aquest viatget per la zona de les Dolomites italianes, amb ell.

Els dies ens van quadrar mes o menys, i al final, el dia 6 posàvem rumb a Itàlia
El dia 6, fins no vam aconseguir marxar de Catalunya, va ser un estres de trucades pendents per temes de feina, i demés. Per primera vegada, deixar el nostre estimat país, ens era un alliberament.
El dia 6, va ser de cotxe. Be, d'auto-caravana
Per sort, en tenim una entre els germans, i la veritat, és un luxe.
Aquest dia, però va acabar un xic del rebés per mi.
En el control de duanes que ens van fer al sortir de França, i entrar a Itàlia, al obrir la porta de l'acomapanyant, se'm va caure la camara de fotos que havia deixat als típics espais que hi ha a la porta. Ja em va semblar sentir algun soroll... ja!, però al ser fosc, i no veure res al terra, ... doncs no hi vaig caure.
Quan uns 40minuts després vam para per dormir, i vaig veure que no hi era... em va agafar " un no se que!!"
Vam decidir de tornar al lloc dels fets, per si els agents de la aduana, encara hi eren,o per si la càmara havia quedat prou "amagada" i encara ningú l'havia recollida.
Al arribar a lloc, gran decepció!! NO HI ERA!!!
De fet que calia esperar...
Ens vam quedar a dormir allà mateix, ja era tard, i no volíem conduir més cap dels dos.

7-07-2010

Ens vam llevar sobre les 7 del dia 7 del mes 7, i després d'un bon esmorzar, ens vam posar en marxa.
Al final, vam decidir, anar cap a Bormio, que segons en Marc, és a prop de Livigno.
I que hi te a veure això? Pensareu...
Doncs que segons les informacions que te en Marc, Livigno, és un poble tipus Andorra o sigui sense aranzels. I com teníem pensat passar per Bormio, per fer alguns portets en bici, doncs ja aprofitem, i passem a fer una visita a Livigno, i si és baratet em compraré una càmara de fotos... (quina ràbia!!)
Com ahir per anar a "buscar" la càmara de fotos, vam recular, perdem tot el matí per arribar prop del llac d'Iseo. El primer punt on deixem l'autopista, i on les muntanyes comencen a ser més altes.
Com jo ja estava una mica fart de cotxe, ja portava estona mirant el mapa i buscant opcions per fer alguna cosa d'esport aquell dia.
La opció al final va passar per una volta en bici d'uns 70kms, que puja un port anomenat Passo de la Pressolana, que ens permetia fer 1000m de desnivell positius, i que ens va portar 1h30 de pujada, amb uns 4 quilòmetres finals... dignes de fer aixecar-nos de la bici, per no poder ni pedalar.
Al final unes 3h de bici, que a mi personalment, no m'han deixat indiferent, tant per lo bonic com per l'esforç.
El dia acaba amb una bona dutxa d'aigua freda, un xic més de conducció, un "rabitallament" (com diuen els francesos) d'aigua, i un no puc conduir més, a les 22h30'.
Així va ser com vam deixar pel dia següent, arribar a Bormio!! i esbrinar on és el: Mortirolo!!

08-07-2010

De bon matí, i tot i les meves sospites de que el Mortirolo, era allà mateix, vam anar fins a Bormio.
Tot i que pensàbem fer el recorregut amb poc temps, ens hi vam estar una bona estona. Les carreteres que ens marcaven com a nacionals, i que pensàbem serien ràpides, eren ben estretes, i amb molt més transit del suposat.
Al final però cap al migdia érem a Bormio.
Ens havíem enviat uns SMS amb la Lourdes i l'Enric, i ells deien que avui farien l'Alp d'Uez, i vindrien a dormir a Bormio, Per demà anar fins a Livigno.
Nosaltres, però volíem anar a comprar i posar gasoil a Livigno, que no te aranzels, i per tant en algunes coses és més barat.
Com en Marc tenia un xic de mal al psoas, vaig decidir canviar la bici per la cursa a peu. Vam anar a donar un tomb pel poble amb les bicis, i vam comprar uns mapes de la zona.
Vam decidir de que jo correria fins el Passo di Foscagno, i d'allí ja tots dos aniríem fins a Livigno.
El meu recorregut a peu, va allargar-se un xic per culpa d'un error d'orientació, que em va costar.. una mitja hora, i un desengany... però per contra, em va donar una alegria i molts records.
Sense saber-ho, i sense voler-ho, vaig anar a passar per un dels molt corriols que vam fer amb l'Enric quan vam córrer la Transalp,ara ja fa 3 estius. Va ser realment sorprenent, quan em vaig adonar, de que per allí ja hi havia passat! Mira que n'hi ha de camins!!!
Quan vaig arribar al coll on en Marc m'esperava, ben content, i ben relaxat, doncs portava dues hores i mitja allí, llegint, i cuinant, jo em trobava en estat de fet pols "plus".
Suposo que deuria ser la deshidratació, juntament amb l'alçada, i el cansament acumulat... El recorregut però, va ser molt bonic, i alguns dels llocs pels que vaig passar, em van semblar dignes d'una foto amb aquella càmara, que ara "encara" no tenia....
Un cop dinats, descansats i reposats, amb estiraments inclosos, vam baixar a Livigno.
On vam tenir temps de donar un tomb, i comprar les 4 coses que necessitàvem, a més de posar gasoil.
Omplir el diposit, que ja us dic que era ben buit, 55 euros!!! quan a França, ens havia costat 94!!! Jo no en volia marxar d'allí...
Cap al tard, vam buscar un càmping, on poder buidar els nostres dipòsits (de l'auto-caravana), i carregar amb electricitat, els diferents aparells.

Fins aquí no hi ha fotos, pq.... no tenia encara la càmara!!!


Camping Livigno.

Vam anar al que jo havia estat amb l'Enric i en Basili quan la Transalp, i vam tenir la sort de trobar-nos-hi, una gent italiana molt agradable, que ens va fer saber on podíem fer kayak!!
Que be!! que be!!! ara ja es qüestió que m'hi atrebeixí!!
En acabar el sopar, que tan sols vaig fer jo! Vam escriure'ns amb els companys nargonins, i vam quedar pel dia següent, ja que el Giro femení arribava a Livigno, i una amiga de la Lourdes, hi corria

09-07-2010

Ens llevem amb calma, i esmorzem al càmping sota un bonic sol.
De veritat: un plaer!
Després d'esmorzar, pugem la auto-caravana fins al coll de L'Eira, i d'allí sortim direcció Bormio.
Ens hem de trobar amb els nargonins.
Avui anirem a dinar a Livigno, i esperarem per veure el Giro femení, doncs hi ha la Marta Vilajosana, i la Ariadna Tudel, que el corren. La Marta és una bon amiga de la Lourdes.
Sap greu veure totes aquestes noies esforçant-se tant, i tant poc public i seguiment.
A l'etapa d'avui, s'ha escapat una noia americana, i al final ha aconseguit "la Maglia Rosa" per tant sols 9 segons d'avantatge, i quan tant sols falten 2 etapes per disputar-se.
Un cop acabada l'etapa, saludem a les amigues, la Marta i l'Ariadna, i ens en tornem cap a Bormio uns, i cap al coll els altres.
Tot i la tentadora proposta de fer un altre port, jo decideixo descansar, i anar a passar una bona estona al prat on estava en Marc ahir.


En Marc relaxat... com ahir!!


Això ja relaxa, oi?


Passo di Foscagno

Aquell verdet, aquell pla, les vistes de les muntanyes, els llacs.... llàstima dels cotxes i de la música del restaurant, que al final cansa.
Però la veritat es que s'hi està de "muerte".
Hi passem la tarda. Hi mengem, hi estirem, i fem exercici (de braços, que ja he dit que les cames les tenia ben cansadetes...) perfecte!!
Cap al tard, baixem a Bormio, i anem al pàrquing on estan instal·lats la Lourdes i l'Enric.
Sopem a "casa" seva, i la fem petar una bona estona, fins les 24h! Es nota que demà no hi ha pressa.

10-07-2010

Ens llevem tardet..., i després d'un esmorzar amb tranquil·litat, ens equipem, i comencem a pedalar.
Entre bromes i rialles, ens apropem al centre del poble de Bormio.
A partir de llavors, ja les coses canvien...
Comencem a xerrar menys, i els cronòmetres es posen a 0.
Comencem a enfilar cap al Passo di Stelvio, de 2758m i on avui acaba el Giro Donna.
Son 21 kms que pugen... i estan a vessar de gent, entre cotxes, motos (que van a tota pastilla!!) i bicicletes.
A més demà hi ha el premio Mapei, que es una cronoescalada que s'organitza des de Bormio al Passo di Stelvio. Es pot fer a peu, en rolers, i evidentment en bici.
El més curiós, és que a cada una de les paelles del port, hi ha un pòster de tots els corredors de Mapei, i les curses que havien guanyat. Així que estàs ben distret, si vols... i sinó... doncs també, perquè esbufegues, et concentres i prou!!
En arribar a dalt, ens hi acompanya el so d'un acordió, i l'olor de les salsitxes de la parada del costat.


Marc i Arnau amb la típica placa.


Lourdes i Enric, arribada al Passo Stelvio. Quin equipàs!!


Baixem un parell de corbes, i esperem a que arribin les noies del Giro. Avui es juguen el Giro, ja que demà, fan 110kms al circuit de Monza i voltants (segons vaig entendre que ens deia la Ariadna Tudel).


On anem, Catalunya sempre i és present.


El fotògraf... que volia sortir...


Animem com si ens hi anés el coll!!!
Ho passem be, amb tot l'espectacle, cridant i dient bagenades.


Aquest no feia el Giro Donna...

Un cop acabada la etapa i gairebé a mig ploure, comencem a baixar.
Anem parant per fer fotos.
La baixada la fem arraconant-nos als vorals de la carretera. Les motos ens passen ben a prop i força rapides, estan com bojos aquests romans (italians) com deia l'Asterix!!
Arribem a baix sense mullar-nos, i això que hauria apostat, i fort que ens mollaríem si, o si!!
Ara toca dinar,
Merescut per alguns, i no tant per d'altres... (l'Enric, diu que tan sols hem fet 1h30 avui).
En acabar el dinar i les neteges pertinents, anem al centre del poble, a comprar pa i a fer un gelat.
El sopar se'l fa cada parella, però sopem a casa de la Lourdes i l'Enric.
En acabar, xerradeta i cap al llit.
Riem bastant amb el president del TU PEDALA!!!

11-07-2010

Avui ens llevem més d'hora.
Per evitar trobar tantes motos, i per tal de poder començar a viatjar d'hora.
Quedem cap a les 8h per sortir i pujar el Passo di Gavia.
Ens sortiran uns 25-26 kms, i pugem fins a 2621m, o sigui uns 1400m de desnivell.
Sortim i encara fa fresqueta. Passem per una zona obaga a primera hora, així que es fa molt agradable.
Els primers 16 kms, els fem més o menys junts, però després, els 13 últims, de Sta. Caterina Valfurma fins al Passo di Gavia, cada un, puja al seu ritme, o al ritme que la pendent el deixa. Com sempre amb tot els pinyons possibles i amb el plat més petit.


Equip de pujada...


Arnau

La vall que ens porta al Passo, és molt bonica. Ja ens n'adonem a la pujada, així que ho ha de ser i molt, perquè ja se sap, que quan puja de debò... tothom mira al terra, i apreta les dents... i no és fins la baixada, que es disfruta més del paisatge i l'escenari que t'envolta.
L'Enric, el primer en arribar a dalt, ens espera al costat d'un llac, a pocs metres de l'arribada al Passo di Gavia, per fer unes boniques fotos. El paisatge és meravellós, i el dia ho acompanya, sol calent!!


El llac...

Anem arribant els més lents, i anem explicant les aventures i desventures de la pujada...
que si aquell tram, que dur...
que si aquell altre per mi el pitjor...
que si no podia moure les bieles ni dret...
que si has vist aquell...
Un cop la respiració de tots, ha baixat el suficient, ens arribem al coll, per fer-nos unes fotos de record amb la placa del Passo di Gavia, com és costum.


Equip al complert dalt del Passo di Gavia.

El coll està a petar!! hi ha un munt de motos!!
És cap de setmana i som a Itàlia!!
Durant la baixada, intento filmar, amb la càmara, però no me'n surto, doncs ahir, em vaig deixar la targeta de memòria a l'ordinador, després de extreure'n les fotos... quin cap el meu!!
Així, fins no recordo que tinc la targeta fora, "faig" vídeos que mai podran ser vistos!!
Al final, però me n'adono, i decideixo posar la targeta de la càmara de fotos a la de vídeo, i així poder fer vídeos de la baixada.


Ultima foto abans de filmar, ja de baixada.

Ens parem molt durant els primers quilòmetres de la baixada, però val la pena.
Després un cop ens envalem... ja no hi ha qui parí les bicis.
Un cop a Bormio, fem el dinar, mengem junts per última vegada , almenys durant aquesta 1º quinzena de Juliol, que no ens hem pas enfadat...
En acabar reposem aigües de les auto-caravanes, i tirem les "aigües" que fan...PUDOR!!!
Ens despedim, i cada uuu comença el seu viatge, uns (Lourdes i Enric) cap Nargóóó, amb parada per fer el Madonne, i els altres (Marc i Arnau) cap a Madonna di Campiglio.
El nostre viatge, se'ns fa llarg. Aquestes carreteres estretes i amb transit, es fan lentes, molt més lentes del que esperem sempre.
Ens parem al Passo di Tonnale, per descansar un xic. Jo veig un "llom" tot verd, i li dic a en Marc que vull pujar-lo. Em queda el dubte di si fer-ho a la tarda o no... ja que pensava que seguiríem el viatge.
Al final, decidíem quedar-nos, i esperar a demà per fer la pujada amb sol, si hi ha sort! Aquella tarda ens plovia.
Decidim fer uns estiraments, i una mica de relaxació abans la pluja ens faci entrar a dins de la "caseta".
Com tinc algunes coses pendents, li dic a en Marc, d'anar a buscar un Internet, i conectar-me.
Gràcies a aquesta decisió de quedar-nos i de conectar-nos, ens trobem davant d'un televisió, veient el partit de la final del Campionat del Mon de Futbol!!! no en teníem ni idea!!!
Així que per pura "xiripa" veiem com "la Roja" guanya el partit, i com els jugadors catalans, treuen una senyera al camp!!!!
AAAAhhhhhhhhhh!!!!! quin gust!!! La victòria de la selecció, m'era igual, però que guanyessin tots els catalans que hi juguen, ja m'està be! I si a més van treure una senyera a passejar pel camp, i la van veure tots els països del món.... doncs millor!!!
Després del partit, i de les conexions, ens en tornem a l'auto-caravanaa, disposats a fer un xic de resupò, i d'anar a dormir d'hora.
Així podrem llevar-nos aviat i fer la pujada.